De què anam?

Irresponsables compulsius

|

Valorar:

Sembla que hi haurà polèmica per la construcció d’un embarcador de creuers devora la Mola. Com ja n’hi ha per l’ampliació de l’aeroport de Palma. I com n’hi ha hagut sempre amb el ‘ditxós’ Pla Territorial de Menorca, vulgarment PTI.

I tot plegat és com una broma de mal gust. Mentre els governs d’arreu es reuneixen amb tot el cerimonial per proclamar la necessitat de fer una frenada de cavall per evitar el desastre climàtic i es comprometen a adoptar mesures dràstiques globals i a cada racó de la Terra, sembla que a escala local tothom continuï siulant com si res.

El món està embarcat en una nau que perilla enmig del temporal que ell mateix ha provocat. Si fa un parell de setmanes el mal temps va devastar la costa mediterrània, ara està arrasant la costa atlàntica de la Gran Bretanya i França... I si açò solia succeir cada trenta anys, ara passa cada dos.

Les imatges que arriben de l’Àrtic i de l’Antàrtida, amb la fusió d’un gel consolidat de fa mil anys, fan feredat. I a Menorca, la irregularitat de les pluges i la reculada de les platges són un bon motiu per fer pensar cap a on anam. Si és que volem anar cap a qualque banda.

Enmig d’aquest desgavell encara hi ha qui proclama que s’ha de votar els partits que prediquen el creixement a qualsevol preu. La resposta podria ser aquella dita menorquina de «qui de seny és pobre, sa llengo li sobra». Perquè avui, preservar el món ja no és política de dretes o d’esquerres. És una obligació de tothom.

Per més discrepàncies ideològiques que hi hagi, la realitat s’imposa. I aquells que a pesar d’aquesta realitat continuen defensant grans infraestructures que alteren el curs de la natura o que la contaminen encara més, no són de dretes ni d’esquerres, són uns irresponsables.

La contaminació que provoquen els grans creuers i els vols aeris ja és a l’ull de mira. I per més que s’intenti reduir l’impacte dels combustibles, no falta gaire estona perquè s’imposi el control del desgavell a què hem arribat. És un tema de supervivència que no es resol només suprimint les bosses de plàstic dels supermercats.

Clar que no tothom ho veu així. Sempre hi ha qui s’estima més l’ull del curandero que el diagnòstic del metge especialista. I així com el món té un bon exemple d’aquesta actitud amb el president Trump dels Estats Units, a escala local també tenim els seus acòlits Aznar i Rajoy que deien les mateixes simplicitats que ell.

I clar també que hi ha un fotimer de negocis que han triomfat seguint els seus ensenyaments. Cremant més carbó i petroli del necessari, modificant l’orografia de les muntanyes, el curs dels rius i la línia de la costa per poder especular millor. Inoculant el virus d’aquest consumisme desaforat que comença arrasant les matèries primeres i acaba convertint-les en el munt de fems que inunda la terra i contamina la mar.

Avui tothom sap que la majoria de productes industrials estan programats per durar poc i generar la necessitat de tornar-los a comprar una i una altra vegada. Açò sí, sempre incorporant alguna novetat per estimular el consumidor. I darrere, milions de tones de ferralla i residus contaminants que acaben als abocadors dels països més desgraciats i sense control.

El mal és que la natura és prou sàvia per tornar a enviar la merda allà d’on ha arribat.

Més vols a Palma? Creuers gegants a Menorca? Per què? Perquè venguin més turistes quan la nostra població, que ni cria, ja no dona abast per atendre’ls? Per haver de menester més mà d’obra migrant i poder-la marginar amb aquesta actitud racista que els mateixos que prediquen el creixement sense límits ens volen inocular?

Dreta i esquerra, amb els seus matisos, amb les seves gradacions, poden representar molt bé la diversitat de la població, debatre els seus ideals, cercar formes de crear treball i riquesa. Fer propostes de model de societat. I sotmetre-les a l’elecció democràtica dels ciutadans, clar.

I juntes, marginar les ideologies que pretenen aprofitar-se de la democràcia per minar-la. Com n’ha donat exemple la senyora Merkel aquesta setmana. S’ha estimat més perdre el govern de l’estat alemany de Turíngia que pactar amb l’extremisme neonazi -amic de Vox, per cert.

Però ser partidaris del creixement pel creixement, per engreixar aquells que ja estan grassos al preu de contribuir al desastre mediambiental que vivim, avui no és de dretes ni és d’esquerres. És d’irresponsables compulsius.