Que el turisme és la primera activitat econòmica de Menorca, és una realitat. Que els mesos d’estiu, juny, juliol i agost, no volem créixer més, crec que també. Tots, apostaríem per diversificar la temporada i oferir productes com l’esport, senderisme, cultura, gastronomia, cicloturisme... per poder arribar a assolir l’estabilitat del sector, i que hi pogués viure durant la resta d’estacions, més enllà de les típiques del sol i platja.
També aniria bé apostar per un turisme responsable i sostenible. Es tracta de defugir de la massificació i el seu impacte negatiu en el territori. Emprar l’Impost de Turisme per protegir i regenerar els espais i els recursos naturals, especialment l’aigua.
Com que res no és blanc, ni negre, cal més estabilitat entre la primera font d’ingressos i aconseguir trobar solucions a la dependència exclusiva del turisme. Amb la serenor del qui pedaleja. Ara bé, plantejar projectes i obrir debats envers la construcció d’un moll a La Mola com a solució als problemes dels grans creuers per atracar al port de Maó, em sembla un disbarat. Ja els veig als autocars, amunt i avall, a l’estil «Benvingut Mr. Marshall».
Perdoneu-me, però l’etern Son Salomó, la carretera, l’ascensor, jutjats, la comissaria de la policia nacional, el Verge del Toro, el Conservatori... o les ciutats flotants, són temes que cruixen. La raó està en el domini de les dues habilitats necessàries per anar amb bici: equilibri i propulsió.
