Cafè, croissant i...

Constants vitals bàsiques

| |

Valorar:

La vertiginosa histèria del covid-19 deixa l’Illa només amb les constants vitals bàsiques. Quedarà per al futur sentenciar si les restriccions són proporcionades o no, perquè ara exercir de germà polític amb la família o a les xarxes socials (res de bars) és un simple divertimento. Malgrat que un pugui tenir legítims dubtes o no trobar explicacions convincents per a totes les mesures, l´única decisió prudent és ara obeir els experts, reduir al màxim la socialització i quedar-se a casa amb el Trivial, Netflix, els armaris per ordenar, plastilina, pizzes a domicili (igual ja les han suspès quan vostè llegeixi açò), algun llibre, Fortnite i mil converses més sobre el bitxet. No queda més remei que ser solidaris i pujar a l’ona de la prudència extrema per veure si aviat s’arriba a la platja de la normalitat.

En calent, tres coses segures. Primer, que de tot açò un dia faran una sèrie. Segon, que el comportament de la gent, per por o civisme, és modèlic, amb alguna actitud desbocada acumulativa però, en general, un deu. Tercer, que convertir-nos per uns dies en organismes simples que procuren només sobreviure, en amebes d’interacció bàsica amb l’entorn, genera un sotrac econòmic. Els efectes secundaris del remei poden ser devastadors si la hibernació s’allarga i entram en la dinàmica del pessimisme letal retroalimentat que va desfermar la darrera crisi econòmica. Per no col·lapsar hospitals podem col·lapsar el SOIB. Les administracions tenen molt a dir (quan apareix l’FMI, i ja ho ha fet, n’hi ha per tremolar), però també caldrà en la fase posterior actuar amb la mateixa consciència cívica grupal. Si hem sabut parar, hem de saber reactivar. Els diners que no es gasten en restaurants o viatges no desapareixen. Haurem de sobreposar-nos a la privilegiada fragilitat que suposa viure en una societat l’economia de la qual es fonamenta en pagar per coses que van molt més enllà de la simple subsistència neolítica, i més si el territori on s’habita és un destí turístic. Aquests dies tenim temps per pensar-hi.