No manquen arguments per caure en el pessimisme, com tampoc no en falten per despertar les ganes de lluitar i superar la situació més complicada que ens ha tocat viure. La supervivència és la capacitat d’adaptació. I els humans l’hem demostrada en moltes ocasions. La gent més gran, ara en risc, ens pot explicar un munt d’històries de com van superar reptes tant o més difícils que aquest. El coronavirus és la guerra que ens toca lluitar a la generació de la societat del benestar.
Crec que aquesta setmana d’estat d’alarma ens ha regalat l’actitud solidària i generosa de molta gent. Un motiu per a l’esperança pel dia de demà.
La resposta de moltes empreses que han donat material o que s’han posat a treballar per produir productes fonamentals, és un exemple encoratjador.
Els professionals de la sanitat que mantenen la seva responsabilitat amb els malalts, tot i el risc de contagi, és un bon testimoni. 24 d’ells a les Balears ja s’han contagiat. Com ho és també la resposta dels menorquins, que han reduït a la meitat la pressió sobre les urgències, que no es queixen de les operacions o les visites a l’especialista que s’han ajornat.
Les caixeres i caixers dels supermercats, els proveïdors de matèria primera, els transportistes, els policies, les llibreries ajuden a fer que la societat funcioni. També els polítics. I els que han deixat de treballar, que estan a casa seva tancats, fan possible que la pandèmia es pugui controlar. Ens hem de conformar a viure el present. Les conseqüències del que passa avui ja tindrem temps d’afrontar-les de cara.
I un testimoni encoratjador d’aquesta setmana, si puc dedicar unes retxes a aquest mitjà, és el dels fotògrafs, periodistes i tot l’equip d’«Es Diari». Amb una actitud compromesa han sabut complir amb la seva feina. Una bona informació és aquests dies imprescindible.
Ara és un bon moment per començar a construir la confiança que farà falta per recuperar el futur.
