Xerrar boig

La tramuntana despentina

|

Valorar:

Les implacables tramuntanes que fan desfilar apressats els panxuts i cotonosos nuvolats, també, efectivament, despentinen la bona gent que té encara cabells. Altres elements, però, que no tenen cap relació amb la rosa dels vents, despentinen encara més. Fets i coses també despentinen neurones -si encara te’n queden- i fan tremolar conviccions. Certes notícies que no acabes d’entendre, per exemple, i et deixen perplex, són com dures tramuntanades sense vent.

Exemples...? Els que vulguis. El primer. Notícia: el Deutsche Bank és el major col·leccionista corporatiu d’art contemporani d’Alemanya i un dels més potents del món. Posseeix més de 59 mil obres (!). La notícia impactant és que ha venut unes cinc mil obres, ja que acomiada 18 mil dels seus treballadors. Que ningú passi pena: mentre aquests treballadors tornin a casa sense feina, el banc inaugurarà amb tota pompa una mostra commemorativa dels trenta anys que els artistes Christo i Jeanne-Claude van empaquetar amb tela platejada l’edifici del parlament nacional. Fàcil d’entendre, no...? Mentre el deute públic dels ciutadans d’aquest país nostre arriba quasi als dos bilions d’euros -açò vol dir que cadascun de nosaltres, sí, tu també, deu 25.331 euros de l’ala-, el Banc d’España guarda també una magnífica i valuosa col·lecció d’art amb més de mil obres de Goya, Rusiñol, Sorolla, Fortuny, Zuloaga, Picasso, Saura, Chillida, Barceló, Oteiza, Palazuelo o Tàpies. Fantàstic, no ho trobes...?

Seguim, que la tramuntana bufa fort. Els més importants bancs espanyols van guanyar l’any 2019 quantitats enormes. Tu que ara no ets més que un insignificant i humil titular d’un compte, pel qual, si no et cobren, ja pots estar content amb aquests espectaculars beneficis. Exemples. El BBVA -no sabem si amb la col·laboració del misteriós i tèrbol comissari Villarejo- ha obtingut un lucre de 3.512 milions d’euros; el Santander, el de la dinàmica senyora Botín -ja veus tu quin llinatge...- n’ha guanyat més de 6.500 milions... i, així, també la nostra antiga Caixa, la de tota la vida, la de la llibreteta oberta quan eres petit i ara transformada en banc -amb «k», que fa més modern- diu que ha fet 1.700 milions d’euros de calaix. Si afegim a la llista els altres que queden: Sabadell, Bankinter i, fins i tot, l’actual Bankia -que recollí les restes del mai prou ni explicat, ni gens aclarit naufragi de Sa Nostra-, resulta que, si ben sumes, veuràs que van guanyar més de 13.500 milions d’euros. Ep, amb un grop seriós: segons aquests bancs asseguren, han perdut més de 3.000 milions en relació a l’any 2018. I tu et sents realment desolat per aquesta davallada dels beneficis. Justament ara que somiaves -ingenu, com sempre...- que enguany et tornarien a donar un petit interès pels teus ridículs estalvis o que, tornant a temps passats, el dia de Sant Jordi et regalarien un llibre com a premi a la teva llarga fidelitat de client. Res de res, amic meu: són les rígides regles de la famosa macroeconomia. Ben senzill d’entendre.

Les borses pugen i davallen i no en sabràs mai els motius reals. Tampoc importa molt: tu sempre satisfet que els grans propietaris dels doblers facin suculents beneficis, ja que, mira per on, podria donar-se el cas que, si ells tenen problemes, acabis tu mateix pagant una part de la factura.

Tot aquest món d’exorbitants xifres, de beneficis i pèrdues, de grans empreses i fantàstics empresaris et queda tan lluny com a la majoria dels nostres conciutadans que tampoc ho entenen gens. He arribat a pensar que ni els grans i experts economistes són capaços de poder-ho explicar. Tot això és com la implacable tramuntana que despentina i no tenim ni una mala pinta a la butxaca.

Comprarem, idò, una bona beca per cobrir cabells i protegir neurones.