Aquests dies fa cinquanta anys que es va produir la dissolució de The Beatles, icònica formació musical britànica. Independentment dels gustos, resulta inqüestionable que «Hey Jude» o «Let it be» són fets culturals universals. En la recent pel·lícula «Yesterday» s’equipara la transcendència de The Beatles a altres elements de la societat actual com les cigarretes o la Coca Cola. Al film, una bona idea desaprofitada, (atenció espòiler) tots aquests elements desapareixen i s’obliden de sobte, el que provoca que l’única persona que recorda les cançons de The Beatles torni a triomfar com ho van fer ells anys enrera.
La trinxera sanitària actual és un món d’emergència en què també han desaparegut de sobte moltes coses, però a diferència de «Yesterday» aquestes no s’han oblidat. Recordam les lletres i la música. No viatjam però anhelam un dia tornar a fer el guiri, no anam a bars però enyoram una cervesa freda a una terrassa. Per molt que puguin escoltir i llegir moltíssimes teories premonitòries, tant apocalíptiques com de Mr. Wonderful, sorgides de l’avorriment i la poca diversitat de temes per opinar, ningú sap cert com ni quan es produirà la tornada a la normalitat, i si les coses que hem deixat de fer seran llavors iguals com eren o diferents. A Menorca, per exemple, serà clau adaptar-se a possibles nous hàbits, normatives i possibilitats del personal a l’hora de fer turisme.
A diferència del que passa a la pel·lícula, cantar les mateixes cançons de la mateixa manera tal vegada no portarà a l’èxit en la recuperació econòmica, però no haver-les oblidat ha d’ajudar a no repetir errors. Per tant, a més de dedicar-nos tots a una a demanar «Help!» a les administracions públiques amb reduccions fiscals i altres flotadors habituals, també haurem de ser àgils en el context amb què haguem de ballar i tenir capacitat d’adaptació per poder arribar a cridar «Here comes the sun». «Twist and shout». Costa ser optimista, però la música ajuda.
