Davant sa situació de pandèmia que mos té a tots confinats a ca nostra, es professorat és un des col·lectius més invisibles que s’ha hagut de treure ses castanyes des foc per poder seguir donant un servici essencial a sa nostra societat: s’educació. És ver que formam part de sa minoria que, gràcies a Déu, podem seguir fent feina des de ses nostres cases. Però es docents estan donant un gran exemple de professionalitat adaptant-se a una situació totalment imprevista i programant totes ses classes a distància perquè ets alumnes no perdin ni un dia d’estudi. S’alumnat és s’altra cara de sa moneda, ja que es joves també estan fent un esforç lloable rebent a diari una quantitat elevada d’informació i de feines per fer a ca seua. Molts d’ells no compten amb es recursos necessaris, però així i tot, s’adapten i segueixen avançant.
Seguir avançant. Aquesta és sa qüestió, i no anar cap enrere com es crancs. Però ho té clar sa Conselleria d’Educació? Es nostros vesins italians no són conscients de s’empasta que estan a punt d’aprovar: un aprovat general per tots ets estudiants italians, amb s’excepció d’aquells qui arrossegaven assignatures suspeses. Açò mateix exigeix es Sindicat d’Estudiants a Espanya, sa cancel·lació de tots ets exàmens, inclosa sa prova d’accés a sa universitat, i que «todos los y las estudiantes pasen de curso». S’excusa són ets estudiants amb manco recursos, perquè, suposadament, un aprovat general evitaria s’expulsió des sistema educatiu d’aquells joves sense dispositius informàtics o sense connexió a internet.
Que no tots ets estudiants disposen des mateixos recursos tecnològics a ca seua, ni de ses mateixes condicions per estudiar, és evident. Però açò no pot ser mai una excusa, sinó un motiu per lluitar. Dins aquesta minoria, aquells estudiants vertaderament interessats en aprovar ja han trobat sa manera de contactar amb es seus professors. I aquests, a la vegada, ja han dissenyat un sistema de feina perquè s’estudiant pugui seguir avançant temari i examinant-se, encara que ho hagi de fer des des seu dispositiu mòbil. I encara que açò suposi, evidentment, més feina pes docents, ja que han de tenir una major atenció personalitzada cap aquests alumnes en concret: penjar es material o ses pàgines des llibre pes qui que no en tenen, enviar un resum a aquells alumnes que no poden connectar-se a ses classes online… Però ho feim, i ho farem pes bé d’aquells qui s’esforcen. Perquè ningú s’ha de quedar pes camí, sempre i quan s’ho guanyi, clar.
Sa decisió de sa Conselleria d’Educació de dia 27 de març de no avançar temari, amb s’excepció de 4t d’ESO, Batxiller i Formació Professional, descafeïna s’educació, rebaixa es nivell d’exigència i obre sa porta an es disbarat de s’aprovat general, disfrassat amb ets eufemismes amb què ho vulguin adornar. Com diu es sindicat de professors PLIS, deixar es tercer trimestre en un simple tràmit i acontentar a certs pares i alumnes és una temptació política molt grossa per qualsevol populista. Seria un gol per s’esquadra per sa política, però una coça pes senyals per s’educació.
Es docents i ses famílies que valoren s’esforç des seus fills encara hi som a temps d’aturar aquest disbarat. Sa Conselleria d’Educació hauria de fer anques enrere i permetre que es professors avancin temari en es tercer trimestre i realitzin s’avaluació. Evidentment, una avaluació adaptada a ses circumstàncies actuals i a ses possibilitats d’aquells alumnes sense recursos. S’adaptació curricular fa anys que existeix, i en aquest cas podria centrar-se en es contenguts de sa primera i sa segona avaluació per ets estudiants que no puguin seguir es curs online.
Ets estudiants han de sebre que sa promoció de curs està lligada a s’esforç. Regalar un aprovat general seria insultar a tots estudiants que s’han esforçat durant tot es curs per treure bones notes i guanyar-se un futur digne. A quants des metges i infermers des que mos estan salvant sa vida lluitant contra es coronavirus els hi van regalar es seus estudis universitaris? A cap ni un. Açò seria sa mort de s’ensenyança i de sa nostra meritocràcia.
