En aquest temps de confinament d’obligat compliment que ha estat capaç d’aturar-ho tot o pràcticament tot, que ha restringit la mobilitat per terra, mar i aire, que ha fet parar màquines a indústries, empreses i negocis que no fossin essencials i que ha escombrat del nostre horitzó el futbol, els concerts i qualsevol tipus d’esdeveniments col·lectius, només ha deixat sobreviure a la comunicació.
La comunicació que fa possible el teletreball, el seguiment del curs, la classe de cuina i de ioga o el contacte amb la família i els amics. La comunicació que permet adreçar-se als turistes per demanar-los que no cancel·lin sinó que ajornin perquè els estarem esperant, la comunicació que apel·la la nostra consciència col·lectiva a consumir producte local per ajudar al camp, la comunicació que ens ensenya com hem de cosir mascaretes amb una samarreta vella, la comunicació que ens permet enviar ànims als qui lluiten amb el virus a primera línia de foc o la comunicació que ens omple el saló de casa amb l’esplèndid regal del Tots a casa teua Festival.
Perquè sempre hem dit que comunicar és compartir i ara més que mai estem comprovant que veritablement és així perquè s’ha convertit en l’únic passaport capaç d’obrir-nos les portes per viatjar a gairebé tot arreu del planeta. Sens dubte, aquests dies hem vist que la comunicació s’ha convertit en el cordó umbilical capaç de mantenir-nos units a tots malgrat la distància. No deixem d’emprar-la, la necessitem.
