De rebot

Abril, de flors coronat...

|

Valorar:

En aquest ‘abril confinat’ d’enguany, ves per on em ve el record d’aquella nadala popular, «El desembre congelat». Activitats congelades quan ja es constata l’esclat floral de cada any. Després d’aquesta setmana de passió (les processons hauran anat per dedins de cadascú, no de les esglésies, que açò era quan plovia i feia mal temps). Han tocat les campanes a glòria i és la Pasqua florida. «El desembre congelat / confús es retira./ Abril, de flors coronat, /tot el món admira...». Aquest abril, emperò, és el del coronavirus. I ens cal un missatge d’esperança en una nova primavera que ens torni a la vida, en passar la tempesta de contagis i de mort. L’encesa joiosa del gruixat ciri, que haurà fet l’Església en la vetlla pasqual, tindrà la virtut de dissipar les tenebres i portar-nos llum. Diuen que la fe del creient és llum i diu el proverbi també que encendre un lluquet és més eficaç que maleir les tenebres. Enguany, a Ciutadella, diumenge de Pasqua els escopeters no han matat es Bujot, símbol de tot allò dolent que ens ha passat. Si ho haguessin pogut fer, segur que haurien escopetejat un coronavirus monumental fins a cremar-lo. Incinerar allò inútil o destructiu, la cultura del consumisme exacerbat, de la subjectivitat més egoista, del capitalisme anorreador d’indentitats i de les fonts de la vida, per ‘suscitar’ –és a dir, per ‘fer néixer’- un home nou. Ens convé creure, doncs, en la resurrecció, si no com a fet històric impossible en tot mortal, almenys com a desplegament de canvis operatius en l’ànim de les persones. Com el canvi operat en aquells apòstols, que van passar d’estar acovardits i atuïts per la mort del seu Mestre a manifestar el coratge més fervent per predicar llur fe.

De la mateixa manera, a nosaltres, també ens convindria fer foc nou de moltes rutines destructives i recuperar l’acció cívica des d’un humanisme arrelat al ‘principi esperança’, a què ens instava Ernst Bloch quan, entre 1938 i 1945, el món semblava tombar dins un abisme de violència i devastació. Partint de la utopia com a funció essencial de l’ésser humà, Bloch proposava de recuperar per a la vida l’art, la política, la ciència i la religió com a motors d’una societat més justa i solidària. Ens cal no perdre de vista d’on venim i quin futur volem. Quan la crisi passi, ens ha de deixar diferents i, naturalment, millors.