Rallant en pla

ERTE a sa classe política

| |

Valorar:

Sempre he defensat que es nostros representants públics han de cobrar un sou digne. Es ciutadans mos queixam que volem polítics qualificats, amb estudis, experiència laboral, bons gestors, i sobretot, honrats i que no robin. Però no som conscients des sacrifici que fan molts d’ells, deixant enrere o posant en guaret sa seua vida professional, renunciant a temps amb sa seua família per dedicar-lo a defensar s’interès general i a sa ciutadania. Si volem que mos governin bé, i que ho faci gent preparada, es sous públics hauran de ser raonables. Sa responsabilitat té un cost.

Però ara sembla que es qui no són conscients de sa realitat són ells. Davant una crisi econòmica de dimensions descomunals, amb més d’un milló de persones que perdran sa seua feina, amb milenars d’autònoms que s’han quedat sense ingressos, polítics i assessors són ara mateix un des sectors privilegiats que segueixen cobrant íntegrament es seu sou a pesar d’haver-se reduït sa seua activitat parlamentària.

Es Partit Popular i El Pi aposten per una reducció des sous d’aquells càrrecs públics que no estan a primera línia de gestió de sa crisi de sa Covid-19. Esquerra Unida ha arribat a proposar que es responsables públics renunciïn as 50 per cent des seu sou mentres duri s’estat d’alarma, incloguent a assessors i càrrecs des Govern.

Sa qüestió és que, entre uns i altres, ha estat impossible que es partits polítics de ses Balears arribassin a un acord per rebaixar-se es sou que cobren es diputats autonòmics. I no mos oblidem dets assessors, que es Govern de Francina Armengol va augmentar un 40 per cent en persones de confiança i un 20 per cent en alts càrrecs. Concretament, es Govern socialista va pujar de 49 a 69 es nombre d’assessors, i de 70 a 83 es d’alts càrrecs. Rallam d’un cost de 600.000 euros més a s’any en assessors i 600.000 euros a s’any en alts càrrecs. Açò sí, aquí ningú davalla imposts a autònoms i a ciutadans en general, ni ningú es rebaixa un duro des sous públics que pagam tots es contribuents. El Govern de la gent, deien.

És una punyetera vergonya, una injustícia i un acte d’insolidaritat, que sa societat espanyola hagi de fer sacrificis i filigranes per sortir endavant, mentres que es responsables polítics que mos han duit a ser es primer país del món en nombre de morts per coronavirus a dia d’avui, ni se plantetgen una rebaixa des seus salaris públics. Fa uns mesos, a Itàlia van eliminar 230 diputats i 115 senadors. I Estats Units, un país amb més de 320 millons d’habitants, funciona perfectament amb 100 senadors i 435 congressistes. ¿De ver que a Espanya, amb tantíssims de càrrecs polítics i assessors (nacionals, autonòmics, provincials, insulars, municipals…), amb tants d’organismes, fundacions i mitjans de comunicació públics caríssims i de dubtosa utilitat, no se pot retallar res per ajudar a sa ciutadania en un moment de crisi econòmica? ¿Cap servidor públic pot fer un trist esforç?

Es servidors públics estan an es servici de sa ciutadania, no al revés. Governen per noltros i gràcies a noltros. És s’hora que es polítics facin esforços equivalents an es que ells exigeixen a sa ciutadania que els manté a través d’imposts cada vegada més alts i abusius. ¿Per què no un ERTE a sa classe política fins que se solucioni sa crisi econòmica? Açò o una rebaixa immediata d’imposts a sa població. Comencin a predicar amb s’exemple, senyors polítics. Se mos acaba sa paciència.