Fets quotidians

Desconfinar prest

| |

Valorar:

Ja fa uns dies que els aplaudiments no sonen igual, i amb açò no vull dir que no hi hagi el merescut reconeixement per l’àmbit sanitari, no, però la situació ha canviat a les llars. Els vídeos i receptes, o dibuixar arcs de Sant Martí, ja no desperten la mateixa il·lusió. Les feines han volat, i la incertesa econòmica deixa poc marge per les rialles. Mentrestant la ciència cerca la manera de controlar la malaltia, anem aprenent les noves formes de relació a l’exterior: distàncies, mascaretes, o justificar la sortida davant l’autoritat policial. A açò darrer, no m’hi acostumaré.

Estic d’acord en que s’han d’evitar polèmiques absurdes en un moment en què segurament no aporten res, ni ajuden, com reclamar mascaretes. Tots els governs, de tot el món, han tingut dificultats per aconseguir material de protecció, com també és impossible -avui dia- fer test a tota la població. Però s’ha de poder discutir amb rigor i seriosament l’aplicació de mesures que poden alterar la nostra manera de viure fins a uns extrems que no ens haguéssim imaginat mai.

La conducció d’aquesta crisi reclama molt de rigor i molta serenitat, un equilibri essencial en protegir la salut dels ciutadans i les repercussions socials i econòmiques. Em sembla que Menorca ja hauria d’haver creat una comissió especialista per dibuixar el desconfinament gradual, amb eines, estratègies i recomanacions. Els casos i el territori, ho fan possible, però s’ha de fer bé.