De rebot

Les flors de maig

|

Valorar:

Abans d’esdevenir el mes de Maria, maig ja contenia nombroses cerimònies i alegres costums. Sabem que els romans adoraven Maia, deessa de la Terra i de la Fecunditat.

Molts segles abans que el Congrés Socialista de París, el 1889, declaràs el 1r de maig com a «jornada de lluita del proletariat internacional», els celtes consagraven aquesta data a la Beltane (Bealtaine en gaèlic, o sigui «Bon Foc»), festa propiciadora de les collites i de la fertilitat dels ramats. Amb rituals màgics se celebrava també a tot el nord de la península ibèrica. Podem resseguir pràctiques semblants des de Galícia fins al Pirineu aragonès (los mayos) i català (la baixada de les falles). Hi ha deixes d’aquests ritus ancestrals arreu d’Europa. Antigament, a la Sorbona, els estudiants anaven trasplantaven alzines joves al campus universitari i dansaven al seu entorn. Trobadors i poetes saludaven la derrota de «l’hivern felló».

A mitjans del segle XIX, amb l’impuls de la Renaixença Josep Anselm Clavé organitzà masses corals, que reunien persones de classe treballadora amb l’idea d’afavorir una cultura proletària i emancipadora. Aquell moviment és bàsic per entendre els orígens d’un catalanisme popular, tan ben estudiat per historiadors com Josep Termes o Josep Fontana i que desfà la tesi (interessada pel nacionalisme espanyol; el lerrouxisme, en especial) que presentava el catalanisme com un moviment estrictament burgès. Als tallers, a les botigues, llavors els treballadors cantaven i peces corals com «Les flors de maig» (1858), bellíssima, del mateix J. Anselm Clavé, es van fer molt famoses.

L’erudit investigador Gabriel Julià, al volum I de la seva «Història de la Música» (tom XVIIIè de l’«Enciclopèdia de Menorca») aporta dades ben interessants sobre la influència dels Cors de Clavé sobre el sorgiment a Menorca d’agrupacions corals, que mantenien la flama d’una cultura comuna als països catalans. L’Orfeón o la coral L’Alborada neixen dins els ambients obrers de Maó i Ciutadella, respectivament. Qui més qui manco sap d’algun avi o besavi que, de joves en van formar part.

La informació d’aquests dies diu que, en la mesura que davallam graons de dalt l’escala del confinament, la gent experimenta un alleujament explicable, que es nota en els rostres dels ciutadans recuperant a poc a poc espais públics, carrers i places de les nostres ciutats. Tant de bo ben prest puguem acabar amb el malson de l’epidèmia i que la primavera ens torni l’alegria amb «les més riques toies del mes de les flors».