De rebot

El poder dels llibres

|

Valorar:

Quan la crisi financera del 2008 i les subsegüents retallades, amb l’excusa de l’austeritat el sector cultural va ser un dels més castigats. Es considerava la cultura no més enllà que un mer complement estètic, un ornament prescindible en un món amb tantes necessitats i urgències. Una visió presumptament pragmàtica? No, senzillament estúpida. En alguns països europeus, la cultura és vista com un factor de cohesió social, desenvolupament econòmic i projecció internacional. Només mirant des d’aquesta perspectiva ja n’hi hauria d’haver prou per tenir-la en gran estima. Especialment per a les nacions com la nostra, sense el suport d’un Estat, la cultura (identitat, creativitat, patrimoni...) és qüestió de supervivència.

La directora del CCCB, en una entrevista fa uns dies en ponderava una funció essencial: donar sentit al fet de viure junts. La societat no és només un conjunt de cossos ni una suma de fluxos econòmics sinó fonamentalment vincle i relació amb els altres. En aquest moment tan greu que viu el planeta, a la sortida del qual podem trobar-hi una revolta social de conseqüències imprevisibles, la cultura pot fer el paper de mediació per recosir part de les ruptures que provoca la crisi. Empobriment i desigualtats, retallada de llibertats, deriva autoritària, control biopolític en nom de la salut... Creadors artistes i intel·lectuals hi hauran d’estar més amatents que mai. Un nou compromís se’ls demana en defensa de la llibertat d’expressió i el pluralisme, sense els quals cap societat progressa.

Els llibreters reclamen de les institucions públiques que tornin al nivell de compres, si més no, dels anys anteriors al brutal esclat del capitalisme especulatiu. Convé considerar-ho ara que es compleixen 35 anys de la creació del Servei Coordinador de Biblioteques de Menorca, fort dinamitzador cultural de caràcter insular. Una de les escasses competències de gestió transferides possibilità ajuntar esforços i nasqué el 1985 una xarxa cooperativa entre el Consell insular i els ajuntaments.

El 10 de maig de 1933 es cremaren milers de llibres ‘prohibits’ a la plaça de l’Òpera de Berlín. Els nazis van anomenar l’esdeveniment com a Feuersprüche, «Encanteris de foc». En un ‘encès’ discurs, Goebbels blasmava aquells llibres que maldava a destruir, però, sense ell voler, en realçava llur valor. Les biblioteques –deia Toni Morrison- són el pilar de la nostra democràcia. Tant de bo tingués raó l’escriptora afroamericana premi Nobel 1993! La bona notícia és que, amb la prudència del desconfinament en fase 1, les nostres biblioteques han tornat a obrir. Celebrem-ho.