Legislar a la carta amb atenció personalitzada per aclarir un flicot concret no és res nou, però no ha deixat mai de ser molt qüestionable. S’ha d’haver practicat molt ioga i pilates durant el confinament per poder trobar una postura que permeti justificar amb elegància i un mínim de fonament la conveniència d’aprofitar una greu crisi sanitària per assegurar-se una cobertura legal per afrontar la demolició de les (o la) estructures a mitges de la carretera general. Des de fa massa temps n’és aquest el factor clau. Per açò, la maniobra malabarista, al contrari del seu objectiu final sobre l’asfalt, dona absoluta prioritat a la recerca de la seguretat (jurídica) i sacrifica l’estètica (política).
S’esperaven del decret del Govern mesures urgents de reactivació econòmica per sortir ràpidament de la crisi de la covid-19. Aquí, els (o el) ponts de la carretera poc hi pinten, a no ser que es vulgui aprofitar el formigó dels (o el) ponts derruïts com a material per ampliar hotels. Però a més, l’actuació, per molta disposició legal que s’aprovi ara, no serà immediata ni, tal vegada, dins aquest mandat. No hi ha projecte redactat ni encarregat. La seva execució necessita també l’aportació econòmica d’un Gobierno central ofegat ara per ingents despeses sobrevingudes Seria la repera que, en la mateixa línia, per pagar l’actuació a la Me-1 el Consell també aprofités la mobilització de romanents pressupostaris propis que reclama per fer front a les emergències de la pandèmia. Supòs que ni els hi passa ara pel cap.
De la resta del decret, és curiós que precisament ara es generalitzi per autoritzar obres la figura de la declaració responsable, que podran utilitzar per exemple persones tan declaradament responsables com les que aquesta setmana es llepen les cares a les terrasses dels bars. Almanco, si provoquen un rebrot de la malaltia, el Govern aprovarà un altre decret de mesures urgents que igual ajuda a desembossar s’Enclusa, la Menorca Talaiòtica o els taxis de set places.
