TW

Una fase, dues lamentables sessions al Congrés, un decret llei del Govern vintage, un ple del Consell amb intervencions cunyadíssimes, uns súper-súper-enfadats que es revolucionen per la llibertat sense igualtat ni fraternitat, i una interpretació de les normes sanitàries basada en la doctrina del que em surt dels nassos descoberts, han deixat ja clar que eren una fantasia aquells discursos ensucrats de l’inici del confinament que, inspirats en la necessitat de dir alguna cosa i en els emotius aplaudiments a sanitaris, pronosticaven una nova societat més solidària, unida i saludable.

Açò no vol dir que del confinament no se’n pugui aprofitar res. Per exemple, hi ha espais que han quedat en evidència. Les ciutats grans s’han revelat com unes estructures antihigièniques, de densitats excessives i on és pràcticament impossible mantenir una distància social, que és recomanable més enllà del virus. De fet, moltes mesures de protecció com ara les mascaretes estan pensades, sobretot, per a aquests formiguers humans.

Noticias relacionadas

Aules massa petites i massa alumnes per aula. Si s’ha de mantenir la distància social quan es recuperi l’ensenyament presencial, no cabran més de deu estudiants a classes on fins ara en ficàvem trenta, un festival per als virus que fins ara hem acceptat com a inherent a l’escolaritat.

L’augment d’espai per a vianants al port de Maó els caps de setmana recents demostra que a la ciutat, per molta mobilitat sostenible que s'hagi predicat als darrers anys, no hi ha suficients espais idonis per passejar i fer esport amb comoditat. Queda l’esperança que l’aplicació del sentit únic a Corea, precisament ara (casualitat?), sigui el preludi a la fi de la vella idea del carril únic al port. I a Ciutadella, es Born. S’ha comprovat que vianants, cotxes, mercats i terrasses hi conviuen sense distància, ni social ni de cap classe. Seria el moment de treure d’allà la ferralla i fer que un espai tan polit respiri sense la mascareta del fum. Que corri l’aire.