De què anam?

Va gros, per Madrid

|

Valorar:

Sí, sí, ha d’anar molt gros per Madrid perquè el ministre Grande-Marlaska hagi cessat el responsable de la Comandància de la Guàrdia Civil, el senyor Diego Pérez de los Cobos. Però per no fer-nos un embull, convindrà aclarir primer que també és molt popular el seu germà Francisco, el president del Tribunal Constitucional que va assumir el càrrec a pesar de la seva militància al PP.

A Espanya són coses que succeeixen. Nomenaments sense declaració -ni investigació- prèvia, títols universitaris sense haver fet la carrera, llinatges que es van repetint a la cúpula jurídica i militar, etc. Però fa tants d’anys que va així, que la bona gent ja ho troba normal. Una raó poderosa per diferenciar-nos dels altres europeus, que no ho tolerarien.

Ja que ha sortit el germà Francisco, encara hi ha una altra anècdota ‘xistosa’ de la seva extraordinària biografia. Estalonat pel president Rajoy, el 2018 va voler entrar al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg. El problema és que havia declarat que dominava l’anglès i el francès, però no va saber respondre amb cap de les dues llengües al tribunal que l’havia d’admetre... i el van suspendre.

La trajectòria de don Diego, és diferent. La seva feina no ha de menester coneixements de cap llengua que no sigui la més llustrosa de totes. Al seu poble natal, Yecla (Múrcia) afirmen que, a part de ser fill d’un destacat militant de Fuerza Nueva, va prendre decisions pròpies el dia del cop d’Estat del tinent coronell Tejero. Amb 16 anys, es va ben estrinxolar de falangista i es va presentar a la caserna de la Guàrdia Civil per secundar el cop.

Encara va tenir un altre mal pas el 1992, quan ja era guàrdia civil. El Comitè de les Nacions Unides contra la Tortura va acusar Espanya d’aquesta mala pràctica i un dels implicats directes era ell. Però va ser absolt per la justícia, encara que als seus companys condemnats tampoc no els va anar tan malament, perquè el Tribunal Suprem els va rebaixar la pena i el govern els va indultar.

Don Diego es va fer gran i, el 2006, el ministre socialista Pérez Rubalcaba el convertia en assessor seu al Ministeri d’Interior. I va anar progressant fins a convertir-se en l’home de confiança dels secretaris d’Estat de Seguretat, tant sota la presidència de Zapatero com de Rajoy...

Però el seu momentàs va arribar amb el referèndum català de 2017. Representava el Ministeri d’Interior a la Junta de Seguretat de Catalunya i el seu ministre, el també famós senyor Zoido, li va encomanar la coordinació dels dispositius policials, inclosos els Mossos d’Esquadra, per més que el govern català s’hi resistia per usurpació de competències.
Al judici anomenat «del procés» va haver de declarar com a testimoni, però no va aclarir mai qui havia estat el responsable de la massacre que hi va haver per tot allà on va actuar la policia. I encara va negar la pròpia massacre, per més que milers de vídeos l’evidenciaven. Tampoc no va aclarir com havia menat la coordinació, ja que fins i tot els Mossos depenien d’ella. Açò sí, va abocar dures acusacions contra el major Trapero, avui a mig judici per rebel·lió, amb una pena que pot ser d’11 anys.

Una actuació tan brillant va precipitar l’ascens de don Diego, ja que sis mesos més tard el van nomenar director de la Comandància de la Guàrdia Civil de Madrid. I en aquest càrrec s’ha mantingut fins a dilluns passat, en què el ministre Grande-Marlaska l’ha cessat per «pèrdua de confiança», en paraules pròpies. Amb la natural indignació dels senyors Casado i Abascal, clar.

Potser mai no sabrem per què han cessat el coronell Diego Pérez de los Cobos, tants bons serveis com ha fet a l’Estat! Per Madrid apunten l’informe que la Guàrdia Civil ha servit al jutjat, amb greus acusacions contra el delegat del govern i el director de Sanitat Fernando Simón, que van autoritzar la manifestació feminista del 8 de març... Però recordant l’informe de la benemèrita per al judici del procés català, segur que era un gran informe.

I és que plana a l’ambient madrileny que el responsable del coronavirus per força ha de ser el govern, «per il·legítim i comunista», com solen dir els que en saben. I l’instrument, la mani feminista. Què trobau? La dreta cavernària actua a l’estil del president Trump, que culpa dels seus mals a la Xina. O com els senyors medievals, que culpaven de la pesta els jueus, i els cremaven en viu...

No és estrany idò que l’essència espanyola de la dreta més ben pentinada hagi sortit al carrer a demanar la dimissió del govern. I que ho facin guarnits amb la bandera monàrquica que, ara fa 40 anys, tants d’espanyols van acceptar com a mal menor per poder recuperar la democràcia. Tan manyuclada per aquesta gent, no és estranys que ja n’hi hagi molts a qui torna a fer oi.