Xubec

Solidaritat

| |

Valorar:

Darrerament estem veient molts gestos de solidaritat arreu del planeta, que miren de mitigar els efectes de la Covid-19. Ho van fer durant la crisi sanitària de manera espontània per part de la societat (fabricació de respiradors, mascaretes, bates…) i està passant ara. Tot plegat m’ha fet recordar que l’admirat periodista i escriptor Joan Barril, tenia una definició de la solidaritat que m’agradava molt dient que s’havia d’entendre com un sentiment profund que té en la constància, la seva grandesa i que no podíem convertir la solidaritat en una eina de canvi. Barril ho posava en context afirmant que al món d’avui hi convivien dues menes de solidaritats. Un exemple pràctic era la imatge d’un avió carregat amb divuit mil ampolles d’aigua mineral volant cap a un país assedegat. En el mateix espai, hi podria portar unes quantes bombes i aparells de perforació per extreure aigua del subsòl.

Amb uns quants pous es pot proveir d’aigua a un milió de persones durant bastant temps. Amb 18 000 ampolles, ja ens ho podem imaginar. Els pous són solidaritat intel·ligent. Les ampolles, pura i simple propaganda. En altres paraules, hi ha solidaritat activa encaminada a l’emancipació i solidaritat que vol alguna cosa a canvi. La primera és constant. La segona decep amb facilitat. Sembla que ens agradi l’agraïment perquè darrere el nostre gest, hi ha el petit poder de saber que gràcies a la necessitat, ens sentim millor. En Barril alertava que no ens havíem de confondre perquè sovint, hi ha motius per creure que no interessa tant el pobre com la pobresa. Amb els ajuts públics, sovint tinc la mateixa sensació.