De què anam?

Un argument terrible

|

Valorar:

És una satisfacció saber que a Menorca ja fa dies que no hi ha nous contagis i que l’UCI de l’Hospital ja no ha de tractar cap cas de coronavirus. El dubte és saber que succeirà quan s’obri l’aeroport i els ports, i es comencin a omplir els 78.500 allotjaments legals de l’Illa i els altres, els il·legals. I quan s’obrin les no sé quantes segones residències.

Si hem de fer cas a les autoritats, tot anirà molt bé. Però mentre elles paguen els anuncis i acaparen els informatius, el sector sanitari, cada vegada més arraconat, no ho veu tan clar. I és que els mateixos experts que van servir per poder justificar un confinament dràstic, ara sembla que se’ls vulgui presenta com uns exagerats.

I a la vegada van proliferant tota casta d’actituds públiques que demostren fins a on pot arribar la inconsciència dels humans. I la memòria de peix que tenim. No és estrany que el personal sanitari que ha aguantat en primera línia els estralls del coronavirus i ha vist com se li morien a les mans més de 45.000 persones, ara estigui indignat.

L’ambient -i la realitat- és que l’epidèmia sembla que està en reculada, segurament gràcies al confinament -per més que es va aprovar massa tard- i a altres causes que sabran i explicaran quan puguin els experts. Però encara hi ha massa coses que desconeixem del coronavirus. Si hi haurà una segona onada, si immunitza els que l’han superat, si té seqüeles de per vida...

Però la dinàmica actual va per un altre camí. Ara toca salvar l’economia a qualsevol preu. Ja no és frissera, és una cursa de velocitat per veure qui arriba primer a la fase 4, que segons diven ha de ser la darrera. I no és estrany tant d’interès.

A l’hora de la veritat, per més promeses d’ajuts i subvencions, tothom coneix com funciona la burocràcia espanyola. Encara hi ha massa gent que no ha rebut ni el primer sou de l’ERTO. Encara hi ha massa empresaris i autònoms negociant crèdits bancaris. I massa gent que no pot aspirar ni a una cosa ni a l’altra.

L’aprovació d’açò que anomenen pomposament Renda Mínima Vital, és una bona notícia, encara que arriba un parell de mesos tard. I així i tot ben segur que n’hi haurà molts que hi estaran en contra, com ja s’ha vist al Congrés. Clar, és preferible veure gent dormint pels carrers i coes inacabables als bancs d’aliments. I donar-los una peça d’almoina de tant en tant per tenir la consciència satisfeta.

Francament, si qualcú s’entreté a llegir la lletra petita de la renda aquesta, i és honest, conclourà que està pensada per qui realment la necessita. I, a més, l’obliga a espavilar-se per deixar de cobrar-la. I clar que hi haurà qui farà trampes. Com n’hi ha que en fan amb l’IVA i amb la declaració de renda. Aumón està escrit que els pobres hagin de ser millors que els que no ho són.

Mentrestant, els partits ja se preparen per a la gran batalla. Que encara no saben -ni ells- si l’hauran lliurar amb mascareta o sense. Però que tot fa pensar que no ho faran a cara descoberta, i que continuaran per enmig els insults i les mentides, com és tradició a Espanya.

Aquesta oposició tan patriòtica i tan inconsistent que s’arrossega pel país, sembla decidida a aprofitar el coronavirus per donar una estocada -ai els toros!- al govern. I emprarà les mateixes armes que li han permès conservar sempre el poder profund, tant si guanyava com si perdia les eleccions.

Però la culpa no és només d’ells, perquè si ho tenim així és perquè en quaranta anys cap govern no ho ha volgut resoldre. I mentrestant la política s’ha anat traspassant als jutjats fins al punt que ja no se sap qui té les regnes del cavall, si és el govern o és el poder judicial amb els informes que li aporta la policia i l’enrenou amb què l’escalfa la premsa del règim.

Exemples n’hi ha molts, però el més gros va ser el judici de Catalunya. Tal com es va fer amb el cas del govern català, ja es fabriquen proves per inculpar i dur a judici tants de membres del govern espanyol com sigui possible. Per al Madrid dels poders de l’Estat, és insuportable un govern com l’actual. Així que, amb la voluntat de fer-lo caure, demostraran que és el responsable de tots els mals del coronavirus.

Segurament el senyor Sánchez ja se’ls deu començar a mirar amb uns altres ulls, a aquells que fins ara considerava herois i salvadors de la pàtria contra l’atreviment dels catalans. I potser recordarà també les paraules dels presos i exiliats polítics quan afirmaven que el problema que hi havia damunt la taula no era l’independentisme, sinó la democràcia.

A la famosa novel·la «Els miserables», el comissari Javert es passa la vida perseguint el presidiari fugat Jean Valjean, que d’al·lot havia robat una barra de pa. Javert aclareix com entén ell la justícia quan diu, més o manco, que si li donen qualsevol paper que hagi escrit un homo, ja en tindrà prou per fer-lo jutjar. Un argument tan terrible com la realitat que vivim.