Rallant en pla

Analfabetisme històric

| |

Valorar:

A principis de la setmana passada, s’estàtua a fra Juníper Serra a sa plaça Sant Francesc de Palma va ser atacada amb pintades de «racista». Es fet se va produir hores més tard que sa regidora de Justicia Social de s’Ajuntament de Palma, sa podemita Sonia Vivas, animàs públicament a sa destrucció d’aquesta estàtua a ses xarxes socials: «Las ciudades hablan mediante los nombres de sus calles, monumentos y estatuas. Cuentan una historia política de élites y oligarquías. Los habitantes toman la palabra en San Francisco y tiran la estatua de Junípero Serra. En Palma, pacíficamente, debería ser igual».

Es vandalisme d’esquerres i antiespanyol que pretén reescriure sa història a Estats Units ja ha arribat a Espanya. Ses estàtues des missioner mallorquí Fra Juníper Serra, Cristòfol Colom, Miguel de Cervantes o Juan de Oñate a Estats Units han estat cremades, pintades, mutilades i derribades a Amèrica sense cap tipo de rigor històric més enllà des sectarisme ideològic i de s’odi habitual des comunisme disfrassat de causa indigenista.

Com explica Societat Civil Balear en un contundent comunicat, no és sa primera vegada que fra Juníper és es centre de sa ira contra es llegat espanyol a Amèrica del Nord. Fa tres anys ja van decapitar una de ses seues escultures a Misión de Santa Bárbara, i una altra va ser retirada des campus de sa Universitat de Stanford. Es veu que a Stanford se n’obliden que a finals des segle XIX era es govern nord-americà que com a bons racistes tenien confinats ets indis a ses reserves, on havien de sobreviure en condicions pèssimes i marginats de sa nova societat americana creada pes WASP (White, Anglo-Saxon and Protestant). Açò explica que a Estats Units, a diferència d’Hispanoamèrica, sa població indígena no arribi ni a s’1 per cent. Però es racistes eren es missioners espanyols, no?

L’any 1749, fra Juníper Serra va arribar des de Mallorca a Mèxic, capital des virregnat de Nova Espanya. Vint anys més tard, se va desplaçar fins a Califòrnia amb altres missioners baleàrics per evangelitzar, educar, i ensenyar a cultivar sa terra a més de 6.000 indígenes. Uns indígenes que el pare Serra sempre va defensar davant ses hostilitats d’altres tribus o governants hostils, com es sioux que fugien de s’expansió blanca a Estats Units.

Açò mos recorda sa gesta de Pere Camps Janer, capellà des Mercadal que se va incorporar a s’expedició de 1.400 menorquins a Florida. El pare Camps i Bartomeu Casasnovas, un altre sacerdot menorquí des convent dets agustins d’El Toro, van haver de patir en ses seues carns ses dificultats d’aquells qui se van embarcar milenars de kilòmetres enfora de sa seua Menorca natal per cercar feina, prosperitat i una vida millor. Com explica Alfons Martí a «La odisea de los Minorcans», es doctor escocès Andrew Turnbull va convèncer a més de mil menorquins —homos, dones i fillets— perquè l’acompanyassin fins a Florida on s’establirien com a colons. Finalment, van ser esclavitzats i durant anys van haver de fer treballs forçosos a sa plantació industrial de Turnbull. Després d’anys de fam, malària, brutalitats per part des supervisors de sa plantació, i de s’incompliment des contractes que els feien propietaris de sa terra que havien cultivat, es menorquins supervivents van fugir a Sant Agustí, sa ciutat més antiga d’Estats Units, fundada per espanyols i convertida en un símbol des catolicisme i de sa lliberació d’esclaus negres.

El pare Serra va fer grans sacrificis per protegir ets indígenes americans, caminant amb una cama infectada fins a Mèxic perquè es virrei d’Espanya li donàs facultats per disciplinar es militars que abusaven des natius. El pare Camps va denunciar es maltracte i ses brutalitats que van sofrir es menorquins a Florida, i va aconseguir que a Sant Agustí es convertissin en propietaris lliures de ses terres que cultivaven. Gràcies a ell, encara existeix a Sant Agustí una colònia de prop de trenta mil descendents de menorquins.

Es racistes no van ser es missioners espanyols que arriscaven sa seua vida per evangelitzar i integrar ets indígenes dins sa nova societat espanyola. Es vertaders racistes eren es propis governants nord-americans que tenien ets indis confinats en reserves en condicions infrahumanes. Racistes eren ses plantacions d’esclaus franceses o angleses, no es missioners de s’únic imperi que se va mesclar amb ets indígenes americans i que va defensar es seus drets com a persones: Espanya. Atacar ses estàtues des missioners espanyols com el pare Serra o el pare Camps que van lluitar contra es racisme a Amèrica en es segle XVIII és fruit de s’analfabetisme històric. I no n’hi ha més de fetes.