Café del mar

Amb els joves sí es pot

| |

Valorar:

La reducció dels prejudicis respecte a determinats col·lectius ha estat significativa en els darrers anys, tot i que encara és clarament insuficient, amb un augment del nivell general de tolerància. Ja sé el que pensa vostè ara, però és més aviat el contrari, ja que els recents moviments d’ultradreta i episodis d’odi són, precisament, una reacció a aquesta major educació social envers la diversitat, a la qual atribueixen tots els mals.

A l’esfera pública, aquesta major sensibilitat ha generat un discurs políticament correcte, que quan s’aplica de forma extrema i fora de lloc es converteix en asfixiant. Però aquest discurs reactiu, sensible a tot indici d’ofensa grupal, manté encara una zona d’ombra, una fuita, un punt cec: els joves. Ofendre’ls surt gratis. Curiós, perquè tots som o hem estat joves, i molts dels que ja no ho són s’esforcen a semblar-ho.

S’imaginen que hagués passat si algun col·lectiu o representant públic hagués atribuït responsabilitats potencials en la difusió de la pandèmia a dones, marroquins, negres, discapacitats, bisexuals o persones amb TDHA? Doncs amb els joves s’ha fet. Sí, als carrers s’han vist, des d’aquella eufòria indescriptible del 2 de maig, grups d’adolescents massa alegrement desescalats. Sí, a molts els va la marxa (toca a aquesta edat, és humà) i la covid-19 no els atura. I sí, ens ha de preocupar. Però ni són els únics, ni són tots, ni poden ser la coartada per deixar de mirar altres riscos més rentables, ni ens hem de deixar de preguntar què hi fan al respecte els seus teòricament assenyats tutors.

Els fillets no poden anar a determinats hotels perquè es consideren bestioles ferotges. Les informacions sobre alcoholisme i drogues se solen il·lustrar amb exemples i imatges de joves, quan els adults són tant o més viciosos. Només ells, sembla, abusen de les noves tecnologies i la procastinació. Els joves mereixen atenció, la màxima, però no sempre ha de ser per culpar-los i renyar-los. Per als adults assenyalar-los és un recurs molt fàcil i immune al puritanisme políticament correcte, però no deixa de ser molt injust i discriminatori.