De rebot

‘Els ullastres de Manhattan’

|

Valorar:

Em sembla que al Central Park de Nova York no hi creixen ullastres mediterranis. Tanmateix, hom n’hi pot ‘deixar de veure’ si s’adona de la realitat a partir de vivències d’un «illòman». Així que el poeta menorquí per conèixer empra la mesura illenca. L’altura cimera de Menorca, el Toro, té 358 m; ergo, l’Empire State Building és 20 m més alt que la nostra ‘muntanya’ i la Freedom Tower al World Trade Center n’és quasi el doble. Ponç Pons passà uns dies a la metròpoli americana l’any 2007 i en va sortir un llibre de doble text: dietari de viatge i escriptura en vers dels moments cabdals de la història insular. Tretze anys després, Quaderns Crema ha editat «Els ullastres de Manhattan», de lectura recomanable.

Fixem-nos ara en el valor de la identitat, que l’obra ponciana, en general, expressa. Hi trobarem molts detalls que ens parlen del valor de la mirada: «em mir aquesta espessa aglomeració de gratacels amb ulls d’un nen d’un petit poble d’una illa, i duc dins del cor l’estimada imatge dels turons i dels ullastres menorquins». El llibre treballa, idò, la tensió que emergeix d’aquest viatge. De la petitesa de l’illa de Menorca a la Nova York inabastable. D’aquest encontre contrastat entre dos móns que es creuen, el poeta en farà experiència. Una experiència que, irrevocablement, condueix a l’escriptura i evoca lectures ben païdes. Reflexiu i contemplatiu, per al poeta el viatge suposa la possibilitat de pensar-se. En aquest estar lluny troba les traces de la vida a resseguir, a descobrir. Unes traces que dibuixen i desvetlen una manera concreta d’habitar el món. Una mirada singular, que té memòria de procedència i de pertinença: d’on som, com som...

La identitat és el nucli indeleble de les persones; la resta és ensenyament, cultura i sociabilització. Al cap i a la fi, d’identitat cadascú té la seva, i el propi clan familiar, tribu, nació...; així fins a la Humanitat sencera. Aquesta troba la identitat universal en la Declaració dels Drets Humans, a l’elaboració de la qual va contribuir un altre alaiorenc important, desfent tot de prejudicis entorn als supremacismes racials. L’antropòleg Joan Comas Camps va aportar els seus estudis a aclarir, doncs, que tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets, malgrat que als Estats Units d’Amèrica i a massa indrets del nostre món encara no s’hagi assumit allò que l’ONU va proclamar el 1948, fa estona.