Cafè, croissant i...

El pal i la pastanaga

| |

Valorar:

En la gestió de la pandèmia s’aplica la fórmula del pal i la pastanaga, que combina els càstigs i les recompenses com a estímuls. La garrotada inicial del confinament sever, amb sancions de pell fina i cotxes amb altaveus pels carrers com quan arriba el circ a la ciutat, ens van deixar el cós ben adolorit. En alguns casos de forma literal, com poden certificar fisioterapeutes, psicòlegs o oftalmòlegs, i en altres a la part econòmica, amb ERTO encara oberts i hotels encara tancats. També a l’economia domèstica, amb bateries esgotades al cotxe i elements informàtics esgotats a les botigues.

Una vegada recuperada la sensibilitat i certa mobilitat articular, va aparèixer la suculenta pastanaga de la llibertat recuperada. Des de llavors no es deixen de combinar pals i pastanagues a través del BOE i els missatges als mitjans de comunicació. Amb voluntat estratègica s’han anat alternant la por, els avisos de rebrots i la possibilitat d’una nova garrotada paralitzant, amb una calculada permissivitat exempta de sancions i vigilància per no morir de fam. Fins i tot es fan esforços per generar ingressos sobretot amb el turisme, sense més profilaxi que uns controls que són com una gran mascareta amb el nas per fora.

Mesures com la recent imposició de la mascareta arreu tenen més base política i pedagògica que científica. I tornen a mostrar el pal sancionador, el que millor funciona entre una part important de la població, que ha vist pastanagues i se n’ha embafat com si demà passat haguessin de desaparèixer totes. Els casos de gola semblen irrefrenables amb simples crides, ja ornamentals, a la responsabilitat i la neteja de mans. En temps de fake news, servidor hauria informat cada setmana de contagis i balanços de sancions inventats per contenir la desescalada indigesta. És molt trist haver de fer coses com aquestes. Seria lamentable haver de mentir per mantenir una dosi justa de temor, tan lamentable com ara haver d’amenaçar amb sancions de cent euros a qui mostri les dents en públic. Però ja saben vostès quin era l’animal de la història del pal i la pastanaga.