Època de muda

Crisi turística i calidoscòpica

|

Valorar:

Tot indica que aquesta vegada la crisi econòmica ens ha agafat de ple a les Balears. Fins ara, en les darreres grans recessions, el turisme s’havia vist poc afectat, però el coronavirus ha donat una maçada als moviments massius de gent. La consegüent afectació a l’ocupació laboral vindrà acompanyada de tota casta de teories, unes més interessades que les altres. És això que ara s’anomena el relat de la crisi.

Talment com un calidoscopi, que ofereix composicions quasi infinites a partir de miralls i fragments de vidres de colors, la gent agafa parts de l’anàlisi, de les notícies i de les opinions, i en fa configuracions personalitzades. Així són les versions que es poden anar escoltant dels temps que ara vivim.

L’aturada econòmica ha afectat gairebé tot el món. Han col·lapsat els viatges de gent i també gran part dels fluxos de materials. Alemanya, Estats Units, Xina, Rússia i altres territoris normalment resistents, estan fent funambulismes per capejar el temporal.

Els efectes s’agreugen sobre els estats que tenien gran part de la seva economia basada en el turisme. França, Itàlia, Grècia i un llarg etcètera. Encara més. La frenada està afectant seriosament la viabilitat de l’aviació. Volar podria tornar a ser una cosa de rics. I aquí vivim a unes illes separades pel mar, on el turisme de masses ha estat l’activitat econòmica principal. Ho tenim costa amunt.

Uns veuen que no hi ha turisme i que, en conseqüència, no hi ha tants de vehicles rodant per les carreteres menorquines. Certament, en ple juliol, moltes zones de litoral, en altres anys atapeïdes, enguany tenen aparcament lliure i gran part de la platja a disposició.

Però la societat actual té una diversitat calidoscòpica i cadascú ho observa a la seva manera. Per això no hi falten comerços i restaurants que assenyalen precisament la poca presència de vehicles com la causa de tenir pocs clients. Com en el dilema de l’ou o la gallina, uns ho analitzen en un ordre i els altres a la inversa.

Els propensos a polaritzar les coses, opinen que els que criticaven la massificació turística de les dècades anteriors, enguany deuen estar contents. D’aquí a assenyalar-los com a culpables de l’atur que es registrarà aquest estiu, hi ha només una passa petita.

Els que es dediquen a fomentar teories de desgast polític de l’adversari, assenyalen el govern (sigui municipal, insular, autonòmic o estatal) com el culpable de la incomoditat vigent. I també treuen el cap aquells que aprofiten totes les avinenteses per dir que estem així perquè a Menorca tot són pegues i els inversors se’n van.

La pràctica de fer veure que un problema mundial és degut a una característica local, és més habitual del que pot semblar. La crisi de quasi tot el món occidental del 2008, originada per la fallida de Lehman Brothers, la bombolla immobiliària i els problemes a la banca, a Menorca es va explicar dient que era per culpa del Pla Territorial Insular. Hi ha qui no guaita mai fora de la cova i el calidoscopi va fent les seves creacions.

Per altra banda, també hi ha versions que apunten que a l’agost hi haurà prou gent a la Península amb suficient poder adquisitiu com per venir de vacances malgrat els preus dels bitllets, amb tal d’aprofitar l’exclusivitat que Menorca ofereix de zona tranquil·la i ben conservada. No estarem gaire a saber-ho.

No hi falten tampoc les teories que apunten a la recuperació d’una part de la indústria que s’havia anat deslocalitzant. Els optimistes ho veuen com una oportunitat de recuperar activitat tot l’any. Els pessimistes temen que també importem els salaris que es paga en aquells països, o les pressions per regulacions ambientals més laxes.

Abans que el món s’aturés, hi havia molta activitat social als carrers. Pancartes a favor del clima, músiques reivindicant el feminisme, cultures identitàries de ciutadania, iniciatives de tota casta per demanar un món millor. Tot això queda molt returat ara darrera la mascareta. A no ser que la imaginació faci emergir noves vies per treballar en aquests sentits.

Si els més neoliberals han demanat enèrgicament la intervenció decisiva dels estaments públics, si, en plena crisi, hi ha qui treu rendiments econòmics enormes, també la gent inquieta ha de crear canals, destres i hàbils, per a construir presents més dolços i plens.

L’etimologia d’origen grec del calidoscopi ve a significar l’observació d’imatges belles. Tant de bo sapiguem trobar camins on el paisatge sigui agradable.

Para poder comentar debes estar registrado y haber iniciado sesión.

AnteriorSiguiente
Página 1 de 1

Tim
Hace 3 meses

Una lúcida descripció del paisatge al mig de la batalla. Enhorabona

Valoración:menosmas
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1