És probable que Monsenyor Taltavull confongués aversió contra es català amb sa preocupació de molts de ciutadans pes futur de ses nostres modalitats insulars. Sa majoria de sa societat balear no té res en contra des català, però sí contra sa imposició d’un estàndard barceloní que està substituint es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc a s’educació, a s’Universitat, en es medis de comunicació i a s’Administració. I aquesta oposició és totalment justa, respectable i democràtica.
Me va sorprendre que tractàs com a «ments obtuses» a ses persones que tenen una opinió diferent a ell sobre qüestions filològiques -i no teològiques-. Un fet bastant estrany vinguent d’un pastor de l’Església Catòlica. Segons sa RAE, obtuso és sinònim de torpe, que o bé pot fer referència a «rudo, tardo en comprender» o bé a «ingominioso, indecoroso, ruin o infame». En canvi, el bisbe de Mallorca en cap moment tractà així a sa regidora Sonia Vivas que va animar a atacar s’estàtua del pare Serra. Es cristians que estimam ses nostres modalitats mereixem, com a poc, es mateix respecte que el bisbe Taltavull demostra cap a Sonia Vivas.
L’any 813 va tenir lloc es Concili de Tours on es bisbes reunits per Carlemany van acordar que ses homilíes se pronunciassin en «rusticam Romanam linguam», en sa llengua des poble, i no en llatí. Per altra banda, segons s’historiador i professor de sa UIB, Antoni Mas, existeix una constitució sinodial de sa diòcesi de Mallorca de 1636 on es recollien indulgències escrites en «baleari eloquio», és a dir, en sa llengua balear que xerrava es poble. En es segle XVIII, el bisbe de Mallorca va impulsar sa publicació des «Catecismo de la Doctrina Cristiana que para enseñanza de sus diocesanos mandó a publicar en mallorquín el ilmo. Sr. D. Bernardo Nadal, obispo de Mallorca». Es 31 de maig de 1883, Mateu Jaume Garau, bisbe de Mallorca, donà llicència perquè es reimprimís es Catecisme de sa Doctrina Cristiana amb petites variacions.
Actualment, es català estàndard ha près es paper que tenia es llatí a s’edat mitja com a llengua oficial que sa gent no xerrava ni entenia. Sa majoria de capellans fan ses misses en pla, però sa litúrgia i es fulls parroquials s’editen en estàndard. Per acostar-se an es fidels de ses Balears, l’Església podria donar una passa endavant i adaptar sa litúrgia i es fulls parroquials a ses nostres varietats insulars, així com va passar en es segle IX quan se va substituir es llatí per ses llengües vulgars. Açò i anunciar ses misses en menorquí -així com a València se fan en valencià- seria sa millor manera de manifestar es compromís amb es nostro dialecte matern. Perquè si sa nostra funció com a catòlics és protegir especialment es drets des més vulnerables i de ses minories, no podem seguir tractant es menorquí com si fos un idioma de segona.
