Terra de Vent

El mirall de Bornholm

|

Valorar:

Hi ha dues visions contradictòries. Una diu que davant la crisi el que cal és centrar tots els esforços a fomentar l’activitat econòmica. No s’ha de filar prim. Si fa falta permetre una ampliació dels hotels d’un 10 %, endavant. L’altra voldria aprofitar la crisi per baratar el model econòmic, tornar al passat, caminar cap aquell equilibri de la via menorquina del creixement, sabent que perquè el somni sigui possible és necessari que la crisi sigui prou profunda, prou terrible. Sembla que no tenim prou capacitat per baratar de cotxe si no és per un sinistre gairebé total.

Possiblement les dues visions es poden compartir. Es tracta de fer feina avui per no passar massa gana, sabent cap on volem anar. Hi ha un exemple que crec prou interessant.

Bornholm és una illa danesa de 588 kilòmetres quadrats (Menorca, 702) i 40.000 habitants. Es troba a uns 200 quilòmetres de Copenhaguen. Es dedicava a la pesca i al petroli. Fa uns trenta anys les reserves de pesca es van enfonsar. Llavors, l’illa rebia la seva energia elèctrica a través d’un cable submarí. Es va decidir fer un canvi que ha convertit Bornholm en un referent mundial de sostenibilitat. Ha baratat el petroli pel vent. Als darrers 20 anys s’han construït 35 turbines eòliques de gran dimensió. Altres generadors eòlics subministren les cases i les centrals d’energia. Ara el vent proporciona el 40 per cent de l’energia que necessiten, el cable n’aporta el 33, la biomassa el 20, una central de biogàs, un 4 i l’energia solar, un 3 per cent. El 80 per cent de les cases compten amb calderes de sistema hidràulic que crema residus, palla, biogàs i pèl·lets.

Aquest model els ha permès crear ocupació i riquesa i consolidar un sistema econòmic viable i que protegeix el medi ambient.

Menorca cerca una via semblant, tot i que costa que es presenti com un pla econòmic de futur. De moment, tornam a tenir un cable i tenim un pla que aposta per les energies renovables. Tal vegada la crisi ens donarà l’empenta necessària?