Quan es partit polític Vox va començar a agafar força a nivell nacional, me van cridar s’atenció ses seues crítiques a s’anomenada dictadura progre. Tot d’una, me semblava una exageració, però en es fons, s’obsessió de s’esquerra per s’hipercorrecció de tot lo políticament correcte ha acabat donant-los sa raó.
Fa dues setmanes, es líder de Vox a Balears, Jorge Campos, va publicar es següent tuit: «18 de julio: Probablemente la efeméride más importante de la historia contemporánea de España, #Memoria Histórica» enllaçant un magnífic article de Stanley G. Payne, catedràtic d’Història a sa Universitat de Wisconsin-Madison i considerat s’historiador hispanista més prestigiós a dia d’avui.
Sa reacció de s’esquerra no es va fer esperar. Sa consellera d’Administracions Públiques, Isabel Castro, afirmava en soldemà que es Govern estava estudiant «si jurídicamente puede tener consecuencias». En declaracions a IB3 Ràdio, sa consellera va expressar es seu “profundo rechazo a este tipo de declaraciones. Creo que ningún político y ninguna persona que se presente a unas elecciones democráticas puede alegrarse de un golpe de Estado que trajo a la ruina a todo el país”.
Sa Llei de Memòria Democràtica balear —aprovada amb es vots a favor de PP i Cs, fet que vaig criticar a s’article «Una cadufada històrica» publicat es 4 d’abril de 2018 a «Es Diari» — considera com una infracció greu «las manifestaciones o exhibiciones por parte de representantes públicos y funcionarios de la administración de la Comunidad Autónoma que enaltezcan o hagan apología del golpe militar de 1936, la Guerra Civil y la Dictadura». Una infracció que contempla sancions econòmiques d’entre 2.001 i 10.000 euros.
Abans de res, una petita lliçó d’història per sa consellera Castro: s’aixecament des general Franco de 18 de juliol de 1936 no va ser cap cop d’estat contra una suposada República democràtica, sinó que va ser una insurrecció general militar contra es govern de Santiago Casares Quiroga i contra es procés revolucionari iniciat pes Front Popular es 16 de febrer d’aquell any. De fet, en un principi s’aixecament des bàndol nacional es va fer en nom de sa República, que era s’únic sistema que podia unir a tots ets espanyols. Més endavant, açò canviaria per mor des procés de violència, assassinats i terror que va iniciar s’esquerra radical que representava es Front Popular i que va provocar sa maleïda Guerra Civil.
Desmuntada sa fal·làcia habitual sobre s’aixecament d’en Franco, sa qüestió és que Jorge Campos s’ha vist obligat a defensar-se davant ets atacs de ses hordes socialistes i comunistes des Govern negant que en cap moment elogiàs s’alçament nacional: «mi tuit no elogia nada. Me refiero a una fecha que desde el punto de vista histórico es importante. En el tuit no valoro los hechos del 18 de julio, enlazo un artículo de Stanley G. Payne».
En primer lloc, Jorge Campos va publicar una veritat històrica innegable. Es 18 de juliol de 1936 és una de ses efemèrides més importants de s’Espanya contemporània perquè va canviar es destí des nostro país. Així com sa Revolució Russa de 1917 va ser s’aconteixement més important des segle XX, ja que sa caiguda del tsar Nicolau II i sa creació des primer estat comunista de sa història van condicionar a tot el món. Són fets, no opinions. Açò no significa que estigui elogiant es comunisme, ideologia perillosa i totalitària que detest amb totes ses meues forces.
En segon lloc… i què si en Campos hagués elogiat s’alçament nacional des 18 de juliol? S’article 20 de sa Constitució Espanyola diu que «Se reconocern y protegen los derechos a expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción» i que «el ejercicio de estos derechos no puede restringirse mediante ningún tipo de censura previa».
L’any passat, es Govern de Francina Armengol va subvencionar amb 12.499€ un concert des fugat de sa justícia espanyola, Valtònyc, en es 12 d’octubre. Es raper mallorquí va ser condemnat a tres anys i mig de presó per ses seues cançons plenes d’al·lusions an es terrorisme d’ETA i Grapo, amenaces, calúmnies i injúries greus a sa Corona segons es Suprem. Quina va ser sa reacció des partits d’esquerra que ara governen a Balears? Reivindicar una suposada llibertat d’expressió que emparàs i justificàs ses amenaces i al·lusions des terrorisme des raper, disfrassades de música. Es mateixos polítics d’esquerres que clamaven llibertat d’expressió per Valtònyc ara censuren i amenacen amb investigar i sancionar econòmicament a un polític de dretes per fer un tuit sobre una data històrica per Espanya.
Sa Guerra Civil espanyola va ser s’única derrota que va sofrir es comunisme en es segle XX, evitant que Espanya es convertís en una república soviètica. Jorge Campos és lliure de defensar o elogiar sa data històrica ell vulgui, si és que encara vivim en democràcia. I qui no estigui d’acord amb ell, també serà lliure de rebatre sa seua opinió amb arguments i en llibertat. Aquesta és sa riquesa des pluralisme polític que empara sa nostra Constitució de 1978.
A un país democràtic com Espanya, cap ciutadà ni cap polític hauria de viure baix s’amenaça d’unes lleis de memòria històrica que retallen sa nostra llibertat d’expressió. Ses amenaces de sancions des Govern a Jorge Campos per recordar s’alçament nacional des 18 de juliol demostren es sectarisme i sa persecució que origina una Llei de Memòria Democràtica que es Parlament balear mai hauria d’haver aprovat. Benvinguts a sa dictadura progre.
