Un bon amic, agnòstic, et demana, de sobte, en una calorosa tarda de juliol, asseguts/separats els dos en una formosa terrassa esporàdicament acariciada per la Mediterrània, si penses, en la teva qualitat de cristià, que la covid-19 és un càstig de Déu...
L’esposa, una dona prudent, li recrimina que «això no són coses de demanar» i el seu marit et prega, innecessàriament, perdó... «No hi ha res a perdonar. Formules una qüestió força interessant que molts tan sols han acariciat o plantejat amb veu baixa, o per a fer rialles dels creients o per a comprovar com escapen d’aquest laberint amb més o menys dignitat –li contestes-. I sé que aquest no és el teu cas.» El teu interlocutor constitueix la personificació del respecte cap als qui no raonen com ell. Un respecte que, molt sovint, trobes a faltar a l’Espanya d’avui i la de sempre... Abans de donar-li la teva opinió et sents afortunat: tens bons amics amb ideologies força diverses. Amics que s’obren al món de la discrepància, que xerren poc i escolten molt i que saben que, quan per defensar unes creences, s’ataca al dissident, es fa un trist favor a la causa... Amics que porten sobre les espatlles anys i anys de tendresa, estima i lleialtat... Quelcom que mai no ha trencat el fanatisme –en vosaltres inexistent- ni les disputes d’ordre ideològic...
- No sé, Pere –ell no es diu Pere, però cal preservar la seva intimitat- d’on ha sorgit la covid-19. Si és fruit d’una reacció de la Natura malmesa o una errada –voluntària o no- dels innegables laboratoris de les futures guerres... El que sí sé és que no constitueix una creació de Déu... Ho vaig escriure al darrer «Full Dominical»...
El Pere no llegeix el «Full», en un acte de comprensible coherència... El seu silenci et convida a continuar...
- Albert Einstein manifestà que «el Mal és, simplement, l’absència de Déu dins el cor dels homes» i el papa Francesc, reproduint una coneguda frase d’un cardenal sud-americà, assenyalà que «Déu perdona sempre, l’home poques vegades i la Natura mai». No és Déu qui experimenta amb armes biològiques, no és Déu, Pere, qui converteix la Mediterrània en un femater, no és Déu qui provoca explosions nuclears subterrànies, no és Déu qui reparteix injustament la riquesa del món, no és Déu... És l’home, Pere, quan utilitza, prescindint de la seva consciència, de manera totalment cruel, el seu lliure albir, la seva llibertat... Potser la covid no sigui més que una reacció de la Natura en front de la nostra bogeria. En paraules de Miguel Delibes: «La Naturaleza, mancillada, harta de servir de campo de experimentación a la química y a la mecànica, se alza contra el hombre en abierta hostilidad. En esta fábula venía a sintetitzar mi más honda inquietud actual, inquietud que, humildemente, vengo a compartir con unos centenares -pocos- de naturalistas».
- No obstant això, Déu podria fer alguna cosa... I la raó de la seva absència?
- Crec que resideix en l’escrupolós respecte envers la llibertat que ens donà... T’imagines un pare permanentment aferrat al seu fill amb la finalitat d’evitar-li qualsevol mal? Tot i que puc comprendre la duresa que això comporta davant la malaltia o mort d’un ser estimat, per exemple...
2 I la conversa dura i dura en un xerrar i escoltar enriquidors. Saps que no el podràs convèncer. Tampoc era aquesta la teva intenció. No feies catequesi. Igualment en Pere, quan parla de la seva ideologia, sap que no aconseguirà la teva conversió. Però apreneu mútuament des de la concòrdia i la fraternitat... Un veritable plaer...
Es fa fosc i el soroll de la mar és dolç, com la xerrada feta, aquella que no obvia cap tema, que no té por a parlar d’aquelles coses que, avui, tan sols s’utilitzen per ferir... Sí: ets un ésser afortunat per comptar amb companys així... Una sort que no tenen o no volen tenir els diputats i polítics diversos i que, a més a més, ens governen com asses amb aclucalls, veient tan sols el que tenen davant (la seva ideologia i el seu fanatisme) i no el què hi ha a les bandes (les altres opcions). Que trist!
