De què anam?

Quan ho entendran?

|

Valorar:

«El Rey desea remarcar la importancia histórica que representa el reinado de su padre, como legado y obra política e institucional de servicio a España y a la democracia». Ho deia el rei Felip ahir despús-ahir, i la riota serà general si es confirma que darrere son pare hi ha una fortuna que l’any 2014 ja era d’uns 2.000 milions d’euros, com calcula el diari «The New York Times». I que se n’ha pogut anar perquè ningú no li ha retirat el passaport.

Mal temps per a les versions oficials, perquè són difícils de mantenir quan cada ciutadà va equipat amb un mòbil que a l’instant el posa en contacte amb el món. I que escampa notícies, fotos i vídeos amb una incontinència que a Menorca diríem d’esquèndil.

Es va comprovar en el referèndum de Catalunya. Per més maquillatge oficial, no hi va haver manera d’amagar la brutalitat i la desproporció amb què va ser reprimit. Ho demostraven milers de vídeos dels votants. De tal manera que si la justícia no ho va veure, seria perquè mirava a una altra banda.

Hi ha un al·lot condemnat a tres anys de presó i exiliat a Bèlgica perquè les seves cançons, dedicades a la monarquia, anaven en la línia que ara segueix la justícia suïssa i que la justícia espanyola sembla que ja no té més remei que seguir també. Li ha costat. I el Congrés -diven que amb majoria d’esquerres- s’hi ha resistit. Però com deia el meu brigada de Melilla, «los proyectiles caen por la fuerza de la gravedad y, cuando no, por su propio peso».

Potser pensareu que me n’enric del meu brigada ‘xusquero’, però no. Perquè començ a pensar que tenia més enteniment que la majoria de polítics del moment. Perquè les coses que volen, si pesen, s’acaben fotent baix. I l’historial de la monarquia espanyola ben segur que pesa unes bones quantes arroves.

Des del segle XIX que ja sigui rei o reina o regent, han acabat fugint d’Espanya amb la bossa plena, tret del pobre Alfons XII, que va morir jove i de tuberculosi. Mal auguri que la restauració dels Borbons tornàs de la mà d’un dictador colpista. I més quan la darrera vegada que els espanyols havien pogut votar, havien triat república.

El ball està servit, per més que el Congrés -diven que amb majoria d’esquerres- s’aferraria amb s’emblanquinat per poder mantenir el rei actual. Més que la justícia espanyola, veurem què va aclarint la d’altres països. Perquè mala experiència, qui tengui ulls, ja la té. El Tribunal Suprem acaba d’anul·lar la sentència de sis anys de presó a què havia condemnat el líder basc Arnaldo Otegi.

Clar que la cosa ve d’enfora i que el Tribunal Suprem ha actuat amb una lentitud que no li és habitual quan li agafa la rauxa catalanera. Ja fa dos anys que el Tribunal Europeu de Drets Humans va sentenciar que Otegi havia estat condemnat per terrorisme en un judici que no va ser just. I ara veurem qui li torna a l’homo els sis anys que es va passar a la presó sense ni cap permís.

Un tema, el dels permisos, que està d’actualitat també gràcies al Tribunal Suprem. Ara descobrim que els presos polítics catalans que no eren presos polítics no tenen dret als permisos dels altres presos perquè són polítics. Quin embull! Per poder-los tenir se’ls exigeix, no que deixin de robar -que no ho han fet mai- ni que deixin de ser terroristes -per Déu, que tots ells són pacifistes!-, sinó que renunciïn a les seves idees... polítiques. La Inquisició ha tornat a Espanya.

I amb la Inquisició volant per damunt dels nostros caps -els de tothom que pensi diferent- és difícil continuar rallant del país de la democràcia plena i totes aquestes collonades que es pontifiquen quan la realitat va per un altre camí. I ara sabem que açò també pot succeir quan hi ha un govern que diven que és d’esquerres.

Però aquest altre projectil que vola i que també acabarà fotent-se baix, com sàviament deia el meu brigada, no és només la Inquisició sinó el cercle quadrat que arrossega. Voler pensar que amb presos i exiliats polítics, que no són terroristes per més que han intentat fer-mos-ho creure, hi podrà haver normalitat democràtica, és una quimera.

Els estudiants de primer de Dret i tot saben que els judicis del procés, els que ja tenen sentència i els centenars que encara queden pendents, seran revocats per la justícia europea. Sí, per la justícia d’aquesta Europa on Espanya va a pidolar doblers per frenar el desastre econòmic que li arriba amb el coronavirus. (I que, per sort, li controlarà els que rebi.)

Si els recursos dels presos encara no han arribat on esperen rebre justícia, és perquè hi ha la voluntat d’allargar els processos de tramitació i de resolució fins a l’infinit abans que puguin travessar la frontera i segurament acabi tot com en el cas Otegi. Mira, uns quants anys de presó i sense permisos, ja no els hi traurà ningú...

Com pot ser que el meu brigada ‘xusquero’ de Melilla fos més savi que un govern que diven que és d’esquerres i que un pinyol jurídic que Europa ha de corregir dia sí i dia també? Quan entendran que els projectils, ja sigui per la força de la gravetat o pel seu propi pes, acaben fotent-se baix i explotant?