Maria Camps12/08/20 0:00
TW

L’altre dia la premsa menorquina es feia ressò de l’altercat provocat pel personatge anomenat «el pequeño Nicolás» (a qui potser ja se li hauria de canviar el sobrenom per algun altre que jo no suggeriré) a les aigües de l’Illa d'en Colom. Una anècdota que avui en dia a molts els fa gràcia i que fa uns anys no s’hauria esdevingut per un cert pudor social postfranquista que encara conservava la dreta d’aquest país. Però darrerament la dreta va desfermada a ca nostra i es manifesta públicament en tota la seva «esplendor». Tant és així que, pocs dies després, circulava per la xarxa un vídeo d’un conegut empresasi alaiorenc, marit de la cap de l’oposició del PP al Consell Insular de Menorca, proferint veus i brindant «por los comunistas que se mueran».

Noticias relacionadas
Maria Camps

Que no ens robin el mar

Más noticias relacionadas

Resulta xocant, si més no, que aquesta manifestació, que es va fer pública de forma massiva a la xarxa, no hagi generat cap comentari a la premsa local. O és que és més greu no portar la bandera espanyola en un vaixell (encara que la llei així ho marqui) que desitjar la mort d’adversaris ideològics en plena democràcia (cosa que també ve estipulada per la llei humana i divina)?

Si ens posem a filar prim fem-ho per tots els costats i equilibrem les balances pel que fa a afrontes d’índole diversa. I no oblidem que, malgrat l’estat de setge a què la covid-19 ens té metafòricament sotmesos, seguim vivint en un país democràtic on totes les ideologies han de ser respectades sense que hi entri desitjar la mort de ningú. Menys encara quan qui fa aquestes proclames és un personatge de recorregut públic.