De rebot

Un record menorquí de Pere Casaldàliga

|

Valorar:

Pere Casaldàliga (Balsarenys, Bages, 1928) ha mort a Sâo Paulo,el passat 8 d’agost. En vida fou epicentre d’odi de latifundistes brasilers des que el 1971 fou nomenat bisbe de Sâo Félix do Araguaia (Mato Grosso). No cessà en la defensa dels indígenes espoliats de llurs terres davant les injustícies dels poderosos («sense justícia no hi haurà pau»), actitud que li valgué l’animadversió no sols de governants sinó també d’alguns eclesiàstics contraris a la teologia de l’alliberament, que ell seguia de paraula i acció. El risc d’obrar amb coherència va fer que el 2012 fos traslladat a un lloc secret per directa amenaça de mort. Fins a aquell moment, en 25 anys 1.580 persones havien estat assassinades pel seu compromís en la recuperació de les terres ocupades il·legalment el 1992 als indis xavante. El govern de Bolsonaro és seguidor avantatjat d’aquelles polítiques genocides.

Tot indica que la vinculació de Casaldàliga amb Menorca s’articulà per l’amistat amb el sacerdot Josep Seguí. Ambdós havien coincidit al Valle de los Caídos, el 1964, en la reunió de Directors espirituals de Cursets de Cristiandat, moviment de renovació catòlica aparegut a Mallorca el 1949 per iniciativa d’Eduard Bonnín i el vist-i-plau del bisbe Joan Hervàs. Precisament, els redactors del comunicat final d’aquelles jornades foren Seguí i Casaldàliga. Després, aquest va contactar amb cursetistes menorquins a les reunions («ultreyas»: pietat, estudi, acció) que es celebraven al Parc d’Automobilisme de Madrid, entre els quals hi havia el general J. Riera i la seua dona Conxi. Aquest matrimoni, a finals d’estiu de 1966, l’hostatjaren al seu domicili de Santa Anna, des Castell, on era rector Josep Seguí. A Menorca, el futur «bisbe dels pobres» vingué acompanyat d’uns joves cursetistes de Barcelona («grup de la Plaça Reial», perquè era el seu lloc d’acció), els quals establiren contacte amb joves menorquins. En un acte públic al pati de l’escola des Mercadal, Casaldàliga pronuncià una dissertació sobre la figura de Sant Pau. La família mercadalenca Sintes Abril féu amistat amb alguns d’aquells catalans, entre els quals hi havia Manuel Pousa, avui conegut com «el pare Manel» per la seua tasca a favor dels sectors més marginats de la societat catalana. Dins els Cursets de Cristiandat s’havien obert dos corrents que entenien l’acció pastoral de diferent manera, i alguns sacerdots menorquins optaren per seguir les directrius d’Acció Catòlica mentre d’altres es decantaven per la línia de Bonnín i del mateix Casaldàliga, qui el 1968 va partir cap a la seua missió al Brasil.