Es novembre de l’any passat, sa Plataforma per la Llengua encetava una campanya de firmes a l’Alguer per sa introducció de s’alguerés a s’escola. L’Alguer és una de ses principals ciutats de Sardenya (Itàlia), sa quinta en població, amb 43.831 habitants. Allà s’hi xerra italià, sard i alguerès, una variant des català reconeguda com a llengua minoritària per sa República italiana i per sa Regió Autònoma de Sardenya.
Sa petició consisteix en demanar a ses autoritats públiques de Sardenya que complesquin i apliquin sa llei 3 de juliol de 2018 que reconeix a ses famílies es dret a sol·licitar s’ensenyança en sa llengua de l’Alguer.
Sa campanya, escrita en bon alguerès, diu així: «Lo Català de l’Alguer, l’alguerés, és la llengua pròpia de la nostra ciutat, una llengua romànica que mosaltros algueresos condividim amb Catalunya, País Valencià, Illes Balears, la Franja de Ponent (Aragó), Catalunya del Nord (França) i Principat d’Andorra, que mos permiti d’entrar en contacte amb més de 10 milions de ciutadans europeus. Tot això comporta evidents implicacions positives de valor econòmic, turístic, comercial i cultural, pel futur dels nostros minyons.
Segons l’enquesta «Els usos lingüístics a l’Alguer del 2015», lo 88,2% dels algueresos és en grau de comprendre l’alguerés, mentres lo 36,4% de parlar-lo fluidament i lo 8,1% de l’escrivir. Senyalem endemés que lo 92,3% dels algueresos volgueriva que l’ensenyament de la llengua fossi introduït definitivament a l’escola.
Los resultats obtenguts de l’enquesta demostren clarament la necessitat que la política adopti provediments relacionats amb la introducció de l’ensenyament de la llengua de l’Alguer a les escoles de la ciutat, amb caràcter d’urgència.
En passat, diversos projectes han portat l’alguerés a escola, entre totes recordem lo Projecte Joan Palomba, que durant deu anys ha interessat tants docents, coordinats del Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori en col·laboració amb Òmnium Cultural i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
La situació actual no dóna la possibilitat als minyons d’estudiar en modo regular i continuatiu, i malgrat tot això lo Consell de la Regió Autònoma de Sardenya hagi aprovat la Lei 3 de juliol del 2018 n. 22, «Disciplina de la política lingüística regional», que confirma quan ja estabilit de la Llei italiana 15 de desembre del 1999 n. 482, «Normes en matèria de tutela de les minories lingüístiques històriques», que dóna aplicació als drets reconeixuts de l’art. 6 de la Constitució italiana. Això implica que vengui reconeixut lo dret de les famílies de sol·licitar pels propis fills, l’ensenyament en alguerés al moment de la inscripció a l’escola. Volem senyalar que, a un any de l’aprovació de la llei, los minyons algueresos continuen a ésser privats d’un dret fondamental: conèixer la llengua de la pròpia ciutat.
Per aqueixes raons, vos convidem a firmar la petició per demanar al President i a la Junta de la Regió Autònoma de Sardenya l’aprovació del regulament d’actuació necessari a la introducció de l’ensenyament de l’alguerés a les escoles de cada orde i grau. La petició siguerà enviada també al Síndic de l’Alguer Mario Conoci de manera que l’administració municipal pugui recivir la informació de la voluntat dels ciutadans a damunt del tema lingüístic».
Segons s’InformeCAT 2020, només es 30,7% de sa població algueresa és activament competent en alguerès, només es 36% sap rallar alguerès de manera fluïda i només es 18,4% té s’alguerès com a llengua habitual. Maldament açò, es 92,3% dets algueresos són partidaris que es seus fills aprenguin alguerès a s’escola. Si comparam aquestes dades amb ses de Menorca, segons sa darrera enquesta d’usos lingüístics de ses Illes Balears, de l’any 2014, veim com aquí es 75% de sa població menorquina sempre comença una conversa en menorquí, i que es 61,2% des menorquins tenim es menorquí com sa nostra llengua habitual.
En conclusió, només unes 20.000 persones parlen s’alguerès, si arriba, però aquest dialecte des català està reconegut com a llengua minoritària i compta amb un estàndard lingüístic propi avalat per s’Institut d’Estudis Catalans.
¿Per què s’alguerès, amb només 20.000 parlants, té un estàndard propi, i en canvi a Balears, amb prop de 400.000 parlants, no podem escolaritzar es nostros fills en mallorquí, menorquí i eivissenc? Perquè si a l’Alguer tenen dret a preservar i promoure es seu dialecte, noltros tenim exactament es mateix dret a fer lo mateix amb es menorquí.
¿Per què sa Plataforma per la Llengua no du endavant una campanya amb Sa Fundació per reivindicar s’escola en balear a ses nostres illes? De lo contrari, se posarà de manifest que tot açò no haurà estat més que fum de formatjada d’una entitat que fa parts i quarts: alguerès sí, però menorquí no. Es menorquins no rallam cap dialecte de segona divisió. És hora que qualcuns s’ho comencin a ficar dins sa cervellera.
