Època de muda

La realitat es pon

|

Valorar:

El món està ple de coses que no són com semblen. El sol es pon, s’ha dit sempre. Així ho van creure durant mil·lennis tots els humans fins que qualcú va demostrar que, allò que ens indicaven els sentits, no era la realitat. Que el sol no es mou. Ens movem els que estem a la Terra, encara que no hi notem cap símptoma. Per això, va bé mirar de buscar la realitat més enllà de l’aparença.

L’agost és temps de figues i d’oli-aigua. Una sopa senzilla i meravellosa, feta de productes amb varietats locals i que identifica la gastronomia menorquina. El miracle de veure les figueres, que treuen la màxima verdor quan més seca és la climatologia, recorda el prodigi de la sopa primigènia, on diuen que es va iniciar la vida al planeta fa milions d’anys.

Els experts han conclòs que, per haver-hi vida, cal comptar amb aigua en forma líquida. Això condiciona que el planeta en qüestió ha d’estar prou lluny de l’estrella corresponent com perquè no s’evapori tota l’aigua per excés de calor, però prou a prop com per no estar sempre congelada.

Altra vegada això recorda a l’oli-aigua. La seva cocció requereix una aigua base amb els ingredients adequats i que la sopa es vagi escalfant, però que mai arribi al punt d’ebullició. La virtut de saber-se situar en la dimensió precisa, de vegades genera coses espectaculars.

En els darrers temps han sorgit importants dificultats per evolucionar en el pensament. Per exemple, aquella gent que considera que el planeta no és una bolla sinó un tipus de disc, rodó però pla. Pot fer gràcia inicialment, però hi ha centenars de milers de persones adultes que així ho creuen, a partir d’haver pres partit en les teories que diuen que els científics ens volen manipular perquè obeeixen a interessos més foscos.

Certament, no hi falten casos de gent teòricament qualificada que ha signat i signa documents infumables, que després s’han demostrat falsos. Sense haver d’anar gaire enfora, en el pols entre els que pretenen fer valer la legislació ambiental i aquells que s’especialitzen en trobar maneres de saltar-se-la, es veuen coses bastant inaudites. Però d’això a creure que la Terra és plana, hi ha un pas molt gros.

2 i també hi ha una situació força paradoxal. Perquè aquells que creuen fermament que estan sempre manipulats, són potencialment molt manipulables. Basta veure les mobilitzacions que es donen a Nord-amèrica, on els terraplanistes s’ajunten amb els creacionistes i els negacionistes del canvi climàtic. Tots junts ajuden, al final, a obrir noves explotacions de petroli a zones abans protegides. Amb independència de la candidesa de cadascú a nivell individual, els resultats col·lectius no són gens innocents.

Tornem a l’aigua de la sopa, que els científics senyalen com el bressol de la vida. Qui ho diria quan s’observa la gestió que n’estem fent, que recorda l’error holístic de pensar que el sol es mou. Efectivament, el líquid essencial per a la vida té, a la nostra societat de consum, un preu inicialment irrisori, però que és objecte de visions altament interessades.

A Menorca, el preu per tona d’aigua (1.000 litres) servida per l’administració pública sol estar al voltant d’un euro. O sigui, pràcticament gratis. Al món actual les coses que no valen res sovint són poc apreciades. Així veim regadius a ple sol, jardins tropicals durant l’estiu o piscines que s’omplen i es buiden reiteradament. Perquè l’aigua és objectivament molt barata.

Però malgrat aquesta realitat constatable, qualsevol intent de racionalitzar els preus per desincentivar el mal ús, és usat políticament d’una manera irresponsable. El fals populisme ha generat fins i tot iniciatives judicials per impedir que qui malgasta l’aigua hagi de pagar més. Hi ha gent que protestarà si es volen reestructurar (que no vol dir pujar a tothom) els preus de l’aigua.

Amb aquesta manera de fer, ha anat disminuint la quantitat d’aigua i els nitrats arribats de la superfície s’han condensat. En alguns pobles, l’aigua pública servida (aquesta que val 1 euro la tona) ha superat el límit de nitrats de les normatives sanitàries. Això indueix a comprar aigua embotellada, a preus mitjos de 20 cèntims el litre. Si en compréssim una tona, ens costaria 200 euros. Ah! no revisar les tarifes surt molt més car que fer-ho.

Mentre la gran bolla gira sobre el seu eix i acomiada la meitat de la seva superfície del sol que l’escalfa, l’agost sospira per qualque pluja que ens retorni l’aigua vital.