Passa la gent

Curs 20-21

|

Valorar:

Com sempre, el final de l’estiu, estació amable per excel.lència, ens sorprèn i molts lamentem que s’esvaeixi el mes d’agost, per tot el que implica. Enguany, tot i ser atípic i per a molta gent problemàtic, l’estiu se’n va amb gust de poc i arriba l’inici de la rutina amb totes les incògnites encetades. Una d’elles, que abasta un gran nombre de persones des de diferents posicions, es l’inici de l’escola.

Plana sobre el començament del curs una incertesa que ningú no sap ni pot respondre i que te a la corda fluixa milers d’infants i joves, milers de famílies que necessiten de la conciliació que brinden els centres educatius, milers de docents que voldrien començar amb tota la normalitat pero que tenen dubtes i temors sobre la seguretat de fer-ho. També les Conselleries d’Educació i Salut tenen sobre la taula moltes preguntes sense resposta i una manca evident de recursos econòmics que, d’existir, podrien aportar llums per trobar solucions raonables que s’encaminessin a garantir el retorn a les aules.

Ens arriben notícies del nord sobre escoles tancades per contagi poc despres d’haver iniciat l’activitat lectiva. I tambe ens arriben recomanacions de la OMS tot instant a no renunciar a l’escolarització per no propiciar una «generació perduda», educativament parlant. Tambe hi ha famílies que demanen no portar els seus fills a l’escola, tot i que la mesura incorri en absentisme escolar.

El desig es compartit, començar el curs; els camins per fer-ho resulten difícilment transitables i posen de manifest desacords i incerteses.

Amb tot, i davant la dificil situació, sembla evident que no es pot fer be del tot per a ningú...