Un punt de partida. Les administracions només haurien de tenir el patrimoni útil i necessari. La tendència d’incrementar-lo sense justificació és una mala forma de gestionar els doblers de tots. A vegades es compra sense saber per a què. I si s’obtenen béns innecessaris s’haurien de vendre. Austeritat i eficiència.
El cas de la cessió per part de l’Ajuntament d’Alaior d’un local a l’Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Menorca és un bon exemple. La cessió d’un espai públic a qualsevol entitat s’ha de justificar per la funció social de la mateixa, pel seu interès públic. Col·lectius que es dediquen, per exemple, a la promoció de la cultura o l’esport, a l’ajuda social, a la protecció dels animals, sense ànim de lucre, mereixen el suport de l’administració. No és el cas del grup de legionaris. Un grup d’amics que van fer la mili junts o van servir a l’exèrcit en un moment determinat no ho justifica. I si a més defensen la memòria de Franco i de Millán Astray, menys encara. La defensa de la llibertat ideològica és una causa insuficient. Tampoc no tindria massa sentit cedir un local municipal a un grupet de menorquins que defensin la independència de Catalunya, per exemple.
Crec que quan un partit governa un Ajuntament ha de ser generós amb les idees. Ha d’aparcar les pròpies i ha de pensar amb servir al conjunt de la ciutadania. No seria imaginable, per exemple, que un Ajuntament decidís posar el nom a un carrer d’una persona que s’identifiqui amb les idees d’un partit perquè després quan governés un partit d’idees contràries barati el nom i en posi un dels seus. No crec que a cap demòcrata que hagi superat el test de la radicalitat se li passi pel cap la idea de dedicar una plaça a Franco o a Fidel Castro.
La cessió d’un espai públic no es pot plantejar, per tant, com un debat ideològic i menys de defensa de la llibertat de pensament. Simplement ha de respondre a una simple pregunta: les activitats de l’associació a la que es deixa un local públic serveixen al conjunt de la ciutadania i l’ajuden a millorar la societat? Si la resposta és no, s’ha d’actuar en conseqüència.
