La pluja de dilluns i la que encara caurà aquesta setmana, sembla que vulgui marcar el final de la fantasia que hem viscut aquest estiu. Al manco, serà bona per al camp i també per als falsos agroturismes, que podran regar de franc les oliveres que fan servir de coartada.
Ja queda enfora aquella il·lusió del corredor sanitari que havia de salvar les Balears del desastre de la temporada turística. Les intencions eren bones, però el país no. I de la mateixa manera que ha fallat el control sanitari en les comunicacions, l’alegria falaguera de tanta gent ha estat d’escàndol. Potser seria hora d’acceptar amb humilitat que els països que recomanaven no viatjar a Espanya, sabien per què ho deien.
Però seria injust donar la culpa de tot al govern a l’estil d’aquella expressió italiana de «piove, porco governo». Aquests dies l’oposició carrega sense mesura contra el govern espanyol, el balear o el de Menorca. Primer, sense diferenciar la capacitat d’intervenció que té cada un d’ells. I segon, sense dir-nos com ho hauria resolt ella. I a la vista dels resultats de l’autonomia de Madrid, on governen PP i Ciutadans amb el permís de Vox, és cosa d’arrufar el nas.
UN DIRIGENT SIGNIFICAT M’HO RECONEIXIA FA POCS DIES. Amb el coneixement actual sobre el covid-19, tothom navega, i per força les mesures que es prenen són qüestionables i sovint contradictòries. Però pitjor seria encara no prendre’n cap i assistir impassible a la propagació de l’epidèmia.
L’afirmació serviria també per al curs escolar que ara comença. Per més dubtes que hi hagi sobre les normes que s’aplicaran, no hi haurà més possibilitats de contraure la malaltia a l’escola que al carrer. I si el curs no comença, els danys seran encara més grossos tant per a l’organització familiar com per a la formació dels alumnes.
SEMBLA QUE ESTEIM CONDEMNATS A CONVIURE ENCARA MOLT DE TEMPS amb l’epidèmia i toca acceptar-ho. Adoptant totes les mesures de prevenció, naturalment, però també intentant que tothom que pugui mantengui la seva activitat laboral. D’una altra manera, el desastre econòmic i social serà encara més gros.
Però alerta que el covid-19 no es convertesqui en la tapadora de tots els mals que arrossega el règim. Perquè amb epidèmia o sense continuam sense saber quina ha estat la intervenció del govern en l’«adiós muy buenas» de qui ha estat cap de l’Estat espanyol durant trenta-nou anys, que ha estat succeït pel seu fill i que és investigat per la justícia suïssa amb més dedicació que l’espanyola.
No deixa de ser sorprenent que dilluns passat, en la pomposa obertura de l’any judicial, presidida pel rei i que arreplega «lo bo i millor» del règim, en els discursos no hi hagués ni una referència a un tema tan «nacional» i transcendent. I que, en canvi, la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, per paga triada pel govern, perdés el temps repetint una altra vegada que el judici als presos polítics catalans va ser exemplar...
Una opinió tan allunyada del criteri que han manifestat fins ara la justícia europea i les organitzacions pels Drets Humans. Tant, que fa pensar que aquí vivim en un altre continent. I la prova del 9, com deien a les classes de matemàtiques, és que hi ha tres eurodiputats del Parlament europeu a qui Espanya es nega a reconèixer la immunitat que tenen arreu d’Europa.
I no és menys sorprenent la carta enviada a una jutgessa pels expresidents espanyols i els exsecretaris de de Comissions Obreres i de UGT, entre d’altres, en defensa de l’exministre de la transició Rodolfo Martín Villa. Com si per a ell no regís allò que prediquen de la igualtat davant la justícia. En qualsevol cas, l’homo haurà de declarar com a investigat, a l’Argentina, per 14 homicidis que es van cometre durant el seu ministeri.
Són les contradiccions d’aquesta democràcia que, ens repeteixen tant que és de ple dret, que ja ho començam a dubtar. La temporada que ve serà llarga, pel coronavirus, per la penúria de tantes famílies i per l’embull polític en què semblen instal·lats els partits. El galliner està esvalotat.
