Joan F. López Casasnovas01/10/20 0:01
TW

«Els menuts creuen», deien quan el fillet no volia fer allò que li manaven. Creure en aquest cas era sinònim d’obeir. Obeir els pares, els mestres, les persones grans... Però en un sentit més estricte, creure és «admetre com a cert allò que diu algú» i també, per extensió, és «tenir fe». Clar que, de fe, n’has de tenir molta per admetre com a cosa certa que Espanya és una democràcia de les més descentralitzades del món; o, pitjor encara, que és un magnífic estat social i de dret. Perquè si fos així, la corrupció seria perseguida, hi hauria una autèntica separació de poders, es confiaria amb els representants polítics i el respecte a la Constitució tindria, com a base prèvia, que aquesta i les lleis s’anassin adaptant d’acord amb els canvis socials i drets de ciutadania. La justícia seria igual per a tothom. A més, els administradors de justícia actuarien amb mesura, proporció i equilibri. Si fos així, per exemple, el rei emèrit no caldria que fos investigat des de Suïssa, ni Rajoy des d’Andorra, ni Martín Villa des d’Argentina. La Fiscalia espanyola no se n’hauria inhibit.

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Quant a proporcionalitat, hi hauria tant a dir! No ja del jutge Llarena i les seues euroordres, ni del cas Bateragune (pel fall de Tribunal Europeu de Drets Humans, el Suprem espanyol hagué d’anular la sentència que condemnava Otegi quan aquest s’havia passat sis anys de presó). Parlem de la inhabilitació d’un president de Catalunya. Quan escric aquestes ratlles, el T. Suprem encara no ha emès el fall, però gairebé tothom diu que d’antuvi els magistrats ja tenien escrita la condemna. Tant de bo m’equivocàs. Torra va desobeir la Junta Electoral per no retirar immediatament una pancarta del palau de la plaça Sant Jaume i se l’ha jutjat per la legislació penal. Un crim? Ni Pedro Sánchez ni Isabel Celaá van ser jutjats per aquesta via pel fet d’haver utilitzat el palau de la Moncloa per fer-s’hi entrevistes de campanya electoral. Per la via administrativa van rebre una sanció; avui qui se’n recorda? I dels qui van finançar amb caixa B reiterades campanyes electorals costosíssimes (per guanyar vots el màrqueting s’imposa) i sobresous...?

Els jutges són persones i tenen sentiments, vam-ell-ara!, però la Senyora de les Balances duu els ulls tapats com a símbol d’equitat. Els funcionaris d’Estat en l’exercici de la justícia no poden tenir partidismes. La venjança és un plat que s’ennuega i més d’un s’hi escanya