Rallant en pla

Pensió vitalícia separatista

| |

Valorar:

Després d’haver aconseguit sa presidència de sa Generalitat de Catalunya sense tenir cap experiència en política i sense que es ciutadans l’haguessin triat democràticament —no se va presentar com a cap de llista a ses eleccions autonòmiques de 2017 sinó que va ser designat a dit pes pròfug de sa Justícia, Carles Puigdemont—, Quim Torra, amb cinquanta-set anys, cobrarà un sou de 120.000€ durant es pròxims quatre anys i una pensió vitalícia de 92.000€ quan complesqui es seixanta-cinc.

Açò és sa prebenda que s’Estat regalarà a Quim Torra com a premi per haver estat inhabilitat per s’exercici des càrrec públic durant un any i mig després de desobeir amb rebeldia i a consciència a sa Justícia Espanyola, desplegant una pancarta que deia que a Espanya hi ha exiliats i presos polítics en es balcó des Palau de sa Generalitat durant període electoral. No serà ell, cert, es pres polític ni s’exiliat d’aquest estat repressor que es diu Espanya que li pagarà es sou de sa seua vida per només 28 mesos de «feina».

Diuen ses males llengües que així ho disposa s’Estatut d’expresidents de sa Generalitat, aprovat el 2003, just abans que es MHP Jordi Pujol se jubilàs políticament, per garantir an es cappare des separatisme català es seu retiro dorado. Curiosament, en Pujol és s’únic expresident català que no disfruta de sa seua privilegiada pensió vitalícia després d’haver hagut de renunciar a ella l’any 2014 en confessar evasió fiscal.

Sa llei estableix que es presidents de sa Generalitat, en abandonar es càrrec, tenen dret a percebre es 80% de sa seua retribució durant la mitat des seu mandat o, almanco, una legislatura si no l’ha feta sencera, com és es cas d’en Torra que només duia en es càrrec d’ençà des maig de 2018. Arribada a s’edat de jubilació, ets expresidents passen a rebre una pensió vitalícia corresponent as 60% des seu sou com a president de sa Generalitat. En es cas d’en Torra, cobrava fins a 153.000€, més que es president des Govern de sa Nació i tot.

Però la cosa no acaba aquí. I és que «per garantir que pugui atendre les seves necessitats personals i institucionals amb la dignitat i el decòrum que corresponen a les funcions exercides», en Torra tindrà dret a una oficina d’expresident de sa Generalitat sufragada per s’erari públic, amb tres persones an es seu servici, una dotació pressupostària per despeses de representació, un cotxo oficial amb xòfer i escolta personal des Mossos d’Esquadra.

Nihil novum sub sole, s’expresident autonòmic del PSC, «Pepe» Montilla, suposa un cost anual de 400.000€ a ses arques catalanes, i açò que aquest cost només li basta, mesquinet, per mantenir es seu despatx de 105.000€ anuals a sa Diagonal, i es seu personal adscrit i altres despeses que pagam tots, que fan una factura de 400.000€. Artur Mas, inhabilitat pes primer referèndum il·legal des 9N, va seguir rebent sa seua retribució anual fins es passat mes de març, i cobrarà sa seua pensioneta vitalícia quan celebri ses seixanta-cinc primaveres. També ha de menester es pare des prusés una oficina amb un cost associat de 186.000€ anuals, molt manco que es de José Montilla, per sort nostra. ¡Encara li haurem de donar les gràcies!

És inadmissible que es polític separatista inhabilitat Quim Torra cobri una pensió vitalícia de 92.000€ de s’Espanya que tant odia mentres es ciutadans espanyols reben una pensió mitja de 1.000€ pelats després d’haver-se remput es llom fent feina per aixecar es país.

S’han d’acabar tots es privilegis a sa casta política, si volem que es ciutadans se sentin representats en sa classe política. I sobretot, s’han d’acabar es privilegis d’aquells que només se dediquen a atacar Espanya però viuen com a reis a costa de tots es ciutadans, fregits a imposts i cada vegada més indignats, d’aquesta Espanya que tant odien.