De què anam?

‘Com un llit sense fer’

|

Valorar:

Prenc manllevat el títol de la dita que me va ensenyar un bon amic, i bon cuiner, que té el poc habitual costum de raonar les coses que diu. Amb la mascareta calada, sembla que tinguem els ulls més grossos i no me negaran que feim la mateixa cara que un mussol o una òliba. Benvingut sigui perquè el mussol és el símbol de la filosofia, o sigui del raonament. I l’espectacle a què assistim és per tenir els ulls ben oberts i el cervell treballant a cent per hora.

Si no en teníem prou amb la fugida del rei emèrit, que ens volen fer empassar que és una cosa normal, perquè l’ha emparat el govern com si res, ara la «princesa» Corinna assegura que el fill, el rei, estava perfectament al corrent dels negocis del pare i que se’n beneficiava i tot.

Seria un alleujament saber que és mentida, però me diven que la llei no contempla ni que es pugui investigar. Quines lleis més rares que té aquest país! Per paga, cada vegada que al Congrés qualcú planteja indagar el tema, els partits més patriotes i més de tot, i que entre ells van a mata-degolla, en açò sí que es posen d’acord i decideixen que res d’investigacions.

Si no en teníem prou amb una epidèmia que mata persones i matxaca economies mentre continuen les borratxeres nocturnes, ara podem assistir a l’espectacle de circ de la presidenta Díaz Ayuso. La senyora ha convertit el confinament de Madrid en un sainet d’autor de tercera i, mentre li dimiteix la colla, ella encara promet més funcions. Sort en té que el president Trump encara la supera!

Si és des de la comunitat de Madrid que es va escampar el virus el mes de març i es va haver d’acabar confinant tot Espanya per no haver pres mesures quan tocava, ara hi tornam a ser. Per alguna cosa tots els Aves surten d’allà i l’aeroport de Barajas té deu vegades el pressupost que li tocaria amb una distribució equitativa. És el destí de les casposes concepcions imperials, que quan s’esfondra la capital, s’esfondra l’imperi...

Si no en teníem prou amb els darrers espectacles de la justícia espanyola, que ja no fa cas ni dels tribunals europeus, per més que són el seu superior, ara el Consejo General del Poder Judicial remata la feina. També sense fer cas de les advertències d’Europa, clar.

El president del tal Consejo, que ja fa dos anys que s’hauria d’haver renovat per llei, continua repartint com si res càrrecs d’aquells que són de per vida. I com qui no vol la cosa, ha apoltronat al Tribunal Suprem aquell únic magistrat que no volia condemnar el PP pel cas Gürtel. Així és que, des de la floridura, encara condicionaran la justícia quan la majoria de noltros ja farem malves.

Si no en teníem prou amb el cas Gürtel, que va deixar retratat i condemnat el PP i que, durant el judici, va haver de lamentar fins a set morts inesperades dels implicats, ara descobrim que el cas Kitchen encara és molt més gros. I que esquitxa encara a més protagonistes d’aquest partit, per altra banda tan patriòtic.

Podria ser -però me pens que no- que ara sí que s’arribi a afinar qui era aquell senyor M. Rajoy i per a qui treballava realment el comissari i també ex comissari Villarejo. Clar que ja se sap que tots els camins menen a Roma i, de la mateixa manera, sembla que el senyor Villarejo rebia encàrrecs de tothom. I per no barrejar els clients, enregistrava amb cintes de casset les escandaloses converses amb cadascun d’ells...

Al pobre homo, tan feiner, el tenen a la presó. De la mateixa manera que hi tenen el senyor Bárcenas, ex tresorer del partit, que sembla que també era aficionat a enregistrar les converses dels seus col·legues. I que ara s’ha descobert que també en deien -i feien- de molt grosses. Però ells continuen al carrer, inclòs l’ex ministre Jorge Fernández Díaz, aquell que condecorava maresdeDéu.

Si no en teníem prou amb el record de la crisi del 2008 i amb els milers de milions que el govern va regalar, en nom nostro, a Bankia, ara sabem que el senyor Rato ha estat absolt de l’escandalosa entrada en borsa del banc. I que de la condemna per les targetes negres, ja li han concedit el tercer grau i podrà dormir a ca seva. Diu l’autoritat penitenciària que el seu penediment ha ajudat molt...

Si no en teníem prou amb el conflicte polític amb Catalunya que, per més que ho vulguin dissimular, ho arrossega tot en la política espanyola, ara han decidit prohibir els permisos als presos polítics. I per fer-ho més redó, cessat el president de la Generalitat... Perquè va posar una pancarta quan no tocava. I ja en duen tres, de decapitats. Bones estratègies per complicar encara més les coses.

Ho és o no ho és, aquest país, com un llit sense fer? I noltros, amb cara de mussol.