Llegia fa pocs dies que l’Associació de gallina menorquina ha hagut de suspendre les seves activitats. La notícia contrasta amb les informacions que m’arriben dels Estats Units, on sembla que aquesta gallina continua gaudint d’un gran prestigi.
Ho dic pel nombre de granges que l’ofereixen en el seu catàleg de vendes i per les pàgines que li dediquen a internet, on es diu que és «una senyoreta elegant i enèrgica», a part de ser la gallina més grossa del Mediterrani i produir uns ous molt blancs. Al nord dels Estats Units sembla que ho tenen més difícil, perquè la seva cossa aguanta malament les temperatures baixes. Però donen la solució d’untar-li amb vaselina les potes, perquè no pateixi. I com que som a Amèrica, s’ha de dir que també hi ha gent que les té de mascota...
Que ningú no pensi que rall d’una cosa poc important, perquè no ho és, i la prova és l’atenció que es va dedicar a Menorca en el segle XIX a la seva cria, com també a la dels conills, amb voluntat exportadora. O en el nostre segle, l’empenta demostrada per aquesta Associació quan va ser creada l’any 2001.
La poca consideració que tenim avui per aquesta gallina, i la seva progressiva desaparició, també es pot interpretar com una metàfora de tantes realitats menorquines. La mort anunciada de tantes coses pròpies, substituïdes per altres d’externes, no perquè siguin millors o pitjors, sinó perquè són una novetat que ve de fora i mos la saben vendre.
A Menorca aquesta actitud està arrelada. I de la mateixa manera que repetim allò de «què polida que és s’illa», també deim allò altre de «per lo que és Menorca, ja va bé»... De la primera expressió no se’n treu cap profit si no és l’autocomplaença, però la segona, segur que mena al fracàs.
En un temps que cada dia guanya força el valor de la diversitat, ser una illa i, en conseqüència, haver evolucionat en tants d’aspectes d’una manera diferenciada, és evident que ha de donar algun avantatge, i que tocaria aprofitar-ho.
Amb un comerç cada vegada més avorrit, perquè a qualsevol centre comercial d’arreu del món trobes els mateixos articles i les mateixes marques, no és estrany que proliferin els compradors de productes diferents i alternatius. I potser són pocs a cada banda, però si els ajuntam -i internet serveix precisament per a açò-, són un caramull.
A Menorca hi ha qui ho ha entès així i ha sabut donar valor afegit a coses pròpies desconegudes a fora. N’hi ha prou de veure com s’escampa la coca rossa o com s’ha disparat la indústria de l’avarca, un calçat que fa quatre dies encara miràvem amb mals ulls i ara ja el ven Amazon i tot.
Una petita aportació personal meva -sense èxit- ha estat rallar repetidament del ghee, una crema molt valorada en el mercat internacional, que s’empra tant per les seves propietats terapèutiques o com a oli sagrat a l’Índia, o per cuinar al món anglosaxó. I que adquireix un preu considerable com a producte de bellesa.
I que punyetes és el ghee? Idò no és una altra cosa que la mantega cuita que, aquells que fa estona que no som al·lots, menjàvem per fer la bereneta, ben ensucrada damunt d’una llesca de pa. I que per sort, la pastisseria menorquina ha continuat emprant fins al dia d’avui.
A la Península és un producte que bonibé ningú no coneix, perquè va arribar a Europa de la mà dels britànics, com un trofeu més de les seves incursions a l’Índia. I la van difondre pels seus territoris, com era el cas de Menorca o Gibraltar, i la multitud de països que encara formen part de la Commonwealth. Diria que avui, a l’illa, només hi ha una empresa que en produeix i que solament la comercialitza a escala local. I la fa perfecta, però el mal és que li posa de nom «manteca de vaca».
Un altre problema molt menorquí. Pensar que baratant el nostres noms comuns per altres de forasters -de vegades hilarants- donarem més facilitats de compra. I oblidant aquell principi comercial que, el producte local, com més local es presenti, més se ven... Fa riure -i plorar- veure com ara al formatge vell li posen de llinatge «anyeju».
En aquest sentit poden succeir coses com la d’aquesta nova plataforma de vendes del comerç de Menorca a internet, que és tan menorquina menorquina que no ens permet fer les compres en menorquí. Quan fins i tot IKEA ho té resolt. Avui les noves tecnologies ho posen fàcil, açò del multilingüisme...
Insistesc, la crisi de la gallina menorquina és una bona metàfora d’una realitat.
