Cafè, croissant i...

Respostes de pare flac

|

Valorar:

Un dels avantatges dels mails és que no importunen. Amb les telefonades mai no se sap si el receptor es dutxa, fa ioga, discuteix amb la parella, fregeix bunyols, o tot a la vegada. Un desavantatge dels correus electrònics és no poder saber si l’altre l’ha llegit o rebut. Fa unes setmanes en vaig enviar un al SEPE. El deu haver llegit algú? El llegirà algú mai? Em sent com l’il·lús nàufrag que llença un bòtil al mar amb un missatge, que tant pot acabar llegit per una ànima bessona com a una bossa dels serveis de neteja del litoral.

Als darrers mesos he trobat no poques persones que lamenten la falta de resposta efectiva i àgil per part de la Demarcació de Costas a qüestions com concessions de platges, casetes o amarraments. És un altre mur. Les respostes es demoren molt i algunes, com les relatives a Cala Sant Esteve, són difícils d’entendre, massa fredes quan són tan dures. Tots ells tenen la sensació de lluitar més que gestionar els seus assumptes. No pot ser.

L’administració pública ha de donar respostes suficients. Activar un volcà en plena pandèmia a l’UCI de Can Mateu i argumentar només que és per un nou model assistencial és com el pare flac que imposa una cosa als fills i els diu que «són coses de majors, no ho podeu entendre». El ciutadà mitjà no sanitari igual no sap que signifiquen les sigles PCR, però mereix conèixer més d’aquest model tan catàrtic.

L’Ajuntament de Maó s’equivoca amb les bonificacions de les escoletes, demora les quotes a tothom i, a la circular informativa (?), al·ludeix al comodí de la covid (en general, se n’està abusant) i a l’atenció als més vulnerables. Ni una referència a l’avaria interna. Sembla que més que explicar-ho als pares, ho expliquen als menuts alumnes.

Ja ho he dit alguna vegada. La transparència ha de ser àgil, clara, íntegra. Si és parcial, si despista, si es demora massa, és propaganda estratègica o paternalisme interessat. L’administració pública ha de ser més pública i menys administrativa.