Ahir ens vam llevar amb la sorprenent notícia que un error humà, és a dir, una incorrecta instal·lació d’uns cables, havia estat la possible causa de la pèrdua del satèl·lit espanyol que transportava el coet Vega i que s’havia llençat (mai millor dit), des de la Guayana Francesa.
En vuit minuts, és a dir 480 segons, 200 milions d’euros quedaven pulveritzats sense comptar les més de 500.000 hores de treball i els dotze anys de preparació per aquesta gran fita. Mirat fredament i com estan les coses, s’han llençat uns recursos ingents de doblers provinents de l’erari públic.
Des de la visió optimista, s’afanyaven a explicar que no podíem parlar de fracàs perquè a nivell industrial, s’havia estat capaç de construir un gran satèl·lit malgrat tot. Des de la pessimista, estem parlant del segon incident de l’Agència Espacial Italiana. En qualsevol cas, es reobre l’etern debat entre els homes i les màquines, cosa que em fa pensar en el recent anunci per part dels responsables de l’aeroport de Menorca amb la construcció de la futura torre virtual que entrarà en funcionament a partir de l’estiu de 2022.
Sens dubte, un gran avenç tecnològic que ens posarà en situació pionera al nostre país junt amb l’aeroport de Vigo, i que tot i que en el seu inici va provocar certs recels, ens permetrà disposar d’una assistència pels aterratges molt més fiable i segura perquè estarà suportada per un munt de càmeres amb molta més capacitat que l’ull humà i a disposició dels controladors. D’altres països més avançats del nord d’Europa ja tenen aquest tipus de torres en remot i per tant, quan la tecnologia es posa a disposició de l’home, es poden fer coses increïbles.
