De rebot

La flor romanial és cosa de rondalles

|

Valorar:

Jorge Fernández Díaz tenia al mòbil frases comprometedores, que el seu segon al ministeri d’Interior li atribueix per mostrar que estava al corrent del cas Kitchen, un més a les clavegueres de l’Estat? El seu advocat defensor diu que aquests missatges van ser manipulats. El jutge, llavors, li demana el mòbil per comprovar-ho. Ah, no, és que ja no el té! Doncs... Per fer justícia s’ha de poder comprovar la veracitat d’allò que es diu. I què en direm de la informació? Que és un servei públic i els ciutadans tenim dret constitucional a rebre informació veraç (art. 20, d).

«Periodisme no és publicar que n’hi ha un que diu que la Terra és plana i un altre que diu que és ovalada; periodisme és dir que el primer ment i intentar esbrinar-ne per què». Així començava Gabriel Rufián el seu discurs contra les esmenes a la totalitat al projecte de llei de Pressuposts de 2021. Tanmateix en açò no li deu mancar raó al portaveu d’ERC. A veure, vostè pot opinar que llúpies, minves, sedes o golls són efectes que causa qui el malmira i es curen amb cataplasmes de serradís arruixat a punt de mitja nit amb pixums de moix i puntes d’escarabats banyarriquers; vostè pot voler fer creure que açò del covid19 són falòrnies, o dir que la Mare de Déu nom Joana. Els mitjans de comunicació no li prestaran espai o temps perquè vostè diu barbaritats. El silenciaran, i faran bé: res a veure amb la llibertat d’expressió. En canvi, aquell altre dirà que el català no és aquí «la llengua pròpia» o que si menorquins, mallorquins, eivissencs i formenterers rallam en pla i xerram (pels colzes i tot!), mentre que els catalans «enraonen»; ergo, a Balears tenim quatre llengües que deriven directament de l’occità, com l’aranès, el provençal o el gascó. Llemosins tots...

Tot és opinable? Segurament, no. Qui defensa tesis tan peregrines, una de dues: o és un geni, que hauria de plantar-se a les universitats més prestigioses i rebre el reconeixement de les autoritats mundials de la Romanística, o senzillament fa el ridícul.
El poder pot fer que una mentida no pugui ser desmentida i que una veritat sembli falsa. I que una mentida molt repetida acabi com a veritat. Era la tàctica de Goebbels. En parlar d’idiomes, solen aparèixer ‘doctors’ prou malalts. La flor romanial, a les rondalles; en qüestió de ciència, la píndola medicinal és l’estudi.