Hi ha qui pensa que la pandèmia pot tenir alguns efectes positius. El teletreball, la recuperació de la natura i, especialment, un canvi de model econòmic. No sé si arribarem a tant, però sí que és cert que només la promesa de grans inversions de doblers europeus ha posat en marxa una dinàmica inèdita, una aposta clara per l’economia sostenible, la que va associada a les energies alternatives i a la reserva de biosfera. Ja era hora. Mira que fa anys que omplim paper amb idees com la producció neta d’electricitat, la mobilitat sostenible i l’atractiu de la Menorca, el a poc a poc, el slow life, per atraure residents i turistes «de qualitat», però hem avançat massa slow durant dècades.
Ara passa un gran tren per l’estació «Menorca». Sabrem pujar-hi? Hi ha projectes concrets damunt de la taula. Organitzacions i particulars, emprenedors, que han proposat iniciatives molt interessants, idees ambicioses que poden provocar un canvi positiu a l’economia menorquina. Seria la nova via del creixement. La dinàmica inversa a la pèrdua de potència industrial. No és poca cosa el que està en joc.
Damunt quina taula estan aquests projectes encara no coneguts públicament? La del Consell de Menorca, la nostra primera institució. El Consell se la juga. Ha de ser capaç de coordinar aquestes iniciatives, generar recursos econòmics perquè el tren es posi en marxa, i sobretot ha de poder implicar les administracions de Palma i Madrid, tradicionalment tan llunyanes, perquè les bones idees donin resultats importants.
Avui, Menorca sencera hauria de ser un clúster, alineant les energies amb un objectiu comú que és sortir de la terrible crisi que ens cau damunt amb una nova força, amb una marca pròpia, amb noves activitats generadores de riquesa i respectuoses amb el medi ambient, el territori i la cultura. Si aquest és el nostre model, no podem perdre el tren que passa...
