Esquerra Republicana de Catalunya va pactar dimarts de la setmana passada amb el PSOE acabar amb lo que ells denominen es dumping fiscal de Madrid a canvi des suport des separatistes catalans an es Pressuposts Generals de s’Estat (PGE). Es portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, anunciava així en es Congrés des Diputats s’acord per atacar s’autonomia fiscal de sa Comunitat de Madrid: «Creación de un comité bilateral para una reforma fiscal total, justa y progresiva. Y creación de un grupo de trabajo específico para la reforma del impuesto a las grandes fortunas. Con un objetivo claro: acabar con el dumping fiscal en Madrid. Es decir, acabar con el paraíso fiscal de facto que la derecha se ha montado en Madrid y que supone un grave perjuicio para la clase trabajadora, especialmente en estos momentos de emergencia social».
Però s’extrem de sa poca vergonya l’ha representada Pere Aragonès, nét de Josep Aragonès, alcalde franquista de Pineda de Mar i actual president interí de sa Generalitat de Catalunya. En paraules d’Aragonès: «Hi ha territoris que fan una competència deslleial des del punt de vista fiscal, beneficiant-se de la localització a la capital de l’estat de la major part del funcionariat, de les grans empreses del sector regulat, de l’IBEX 35, que els permet una situació de privilegi, i per tant, s’ha acabat. S’ha(n) acabat els privilegis, si ens volen a dins, sense privilegis. Per tant, en aquest sentit, impulsarem que s’acabi la competència deslleial amb l’impost de Patrimoni, per exemple, en la que trenquem aquesta dinàmica diabòlica en la que no tenim els recursos que ens corresponen, i com que no els tenim prenem mesures fiscals i es beneficien competint deslleialment en matèria fiscal. El nostre model és el model totalment oposat al model neoliberal i nacionalista espanyol i centralista del Partit Popular i de la senyora Ayuso».
Sa que hi faltava pes duro era na Francina Armengol, que encara no ha dimitit com a presidenta des Govern després que l’emplomassin de gintònics amb en Marc Pons i altres polítics i assessors un bon dimecres en plena pandèmia a un local que va ser sancionat per no complir ses restriccions horàries legals. N’Armengol ha aprofitat s’ofensiva des separatistes catalans contra sa Comunitat de Madrid per fer sa mua i acusar a Madrid de «utilizar recursos extra de capitalidad para cuestiones que luego crean problemáticas de competitividad entre territorios».
Es concepte de dumping fiscal o competència deslleial fa referència a sa pràctica de vendre un producte per davall des preu normal o a preus inferiors an es cost amb sa finalitat d’eliminar sa competència i monopolitzar es mercat. Es tracta d’un terme que s’empra generalment en es context de ses lleis des comerç internacional i que no té ni cap ni peus aplicat a sa política, i molt manco en es cas de sa Comunitat de Madrid.
Val la pena llegir s’article El PSOE nos quiere freír a impuestos, y no le vamos a dejar de Javier Fernández-Lasquetty, professor i conseller d’Hisenda de Madrid (EL MUNDO, 29/11/2020) per informar-se de sa realitat. Sa Comunitat de Madrid du setze anys davallant imposts amb un gran èxit social, estalviant an es madrilenys més de 48.000.000 €, una mitja de 15.000 € per contribuent. Es principals beneficiats d’aquest model fiscal són ses rendes mitges i baixes. Lasquetty posa s’exemple d’un treballador que amb uns ingressos de 20.000 € a s’any s’ha estalviat més de 69.000 €, s’equivalent a tres anys de sous, gràcies an aquestes reduccions. Es model fiscal de sa comunitat de Madrid funciona gràcies a imposts baixos, llibertat econòmica i seguretat jurídica. Una combinació que ha convertit a sa Comunitat de Madrid en es motor econòmic d’Espanya, aportant un 19,3% des PIB bastant per damunt de Catalunya.
2 És fals que Madrid sigui un paradís fiscal. No existeix ni un país a sa Unió Europea que tengui impost damunt es Patrimoni, i molts tampoc el tenen damunt Successions i Donacions. Tampoc és ver que Madrid practiqui es dumping fiscal. Totes ses autonomies, llevat des País Basc i Navarra tenen ses mateixes competències i sa mateixa llibertat a s’hora de davallar imposts. Si no ho fan és, senzillament, perquè no volen. És Madrid sa qui té una fiscalitat similar a sa Unió Europea i Pedro Sánchez qui va en sa direcció contrària arruinant s’economia des ciutadans, no al revés.
Es nostro país vesí, Portugal, no té impost sobre Patrimoni ni Successions i donacions. ¿Per què el PSOE i ERC no denuncien a Portugal a sa Unió Europea per practicar dumping fiscal contra Espanya? Idò perquè Portugal no està fent cap dumping fiscal, sinó que està exercint sa seua sobirania i sa seua autonomia fiscal per establir ets imposts que considera oportuns. Exactament lo mateix que Madrid.
Crida s’atenció s’aliança jacobina de PSOE i ERC contra s’autogovern de sa Comunitat de Madrid. Ses mateixes veus que el 2012 amb Artur Mas as capdavant exigien privilegis i un pacte fiscal a Mariano Rajoy ara defensen un 155 econòmic i abolir s’autonomia fiscal de Madrid. S’article 156 de sa Constitució Espanyola diu que: «Las Comunidades Autónomas gozarán de autonomía financiera para el desarrollo y ejecución de sus competencias», encara que es ministre de Consum, Alberto Garzón, que acusa a Madrid de ser una «anomalia» que no consta a sa Constitució, segurament no hagi passat mai de sa primera pàgina de sa Carta Magna.
Davallar imposts no és fer dumping fiscal, que senzillament, no existeix, ni una raresa dins sa Unió Europea. Davallar imposts és tornar es doblers a ses butxaques des ciutadans -que són es qui se’ls han guanyat- i és lo que estan fent tots es països de sa Unió Europea. Es model fiscal de Madrid no és cap anomalia dins Europa, s’anomalia dins Europa són ses regions d’Espanya com Catalunya o Balears que estan saquetjant ses butxaques des ciutadans a través d’imposts injusts i abusius com es de Patrimoni, Successions i Donacions que, senzillament, no haurien d’existir.
