Acaba de commemorar-se l’aniversari de l’aprovació de la Constitució espanyola. Quaranta-dos tacos ja té s’al·lota!
El constitucionalisme com a ideologia consisteix a aplicar el principi democràtic per a plasmar acords lliures entre ciutadans, sobre bases històriques i socials, i amb la consideració que la principal funció cultural de la Constitució és fonamentar una cohesió social àmplia. A Espanya, s’ha erigit la Carta Magna en fetitxe i símbol, de manera que s’ha desenvolupat una determinada ideologia ‘constitucionalista’, que passa per defensar-ne el text i valorar-la en ella mateixa. Així, s’ha oblidat el procés del qual el text és resultat i que en sosté el sentit, i se l’ha convertit sovint en un instrument de coerció social.
Tanmateix, el valor simbòlic de la Constitució no acaba d’adquirir un caràcter prou popular i una lleialtat suprema per igual arreu de l’Estat i, d’altra banda, no sabem quin grau de coneixement i adhesió obtindria avui en determinades franges de la població. Els qui vam poder votar en el referèndum del 6 de desembre de 1978 tenim de 63 anys per amunt. A les Balears votàrem el 70,2 per cent del cens electoral; però al País Basc l’abstenció superà el 55 per cent i a Catalunya, amb l’independentisme superant el 45 per cent i gairebé un 70 per cent favorable a l’autodeterminació, no sembla suscitar la confiança que obtenia fa quaranta anys, un 67,91 per cent de votants i un 90,4 per cent a favor. En canvi, un fet declarat inconstitucional, com és el referèndum de l’1 d’octubre, forma part de la memòria de moltes persones que el comparteixen i rememoren en trobades grupals i amb fets com batejar carrers i places amb aquella data com a nom. Açò ja ha succeït a qualque població catalana.
Convé recordar, així mateix, que l’Estat es legitima en el fet de treballar pel present i el futur de la nació (considerada «poble»), des d’una lectura del passat. Un clàssic de l’antropologia,Van Gennep, fa justament cent anys va mostrar que la creença en el dret a l’autogovern va vinculada al sentiment nacional i la construcció de la lleialtat a l’estat a través del patriotisme; d’altra banda, és sabut que, per a tenir èxit, tot patriotisme ha de tenir un caràcter popular.
Casado assegurava despús-ahir que «han arribat al govern partits antisistema que han arraconat els tradicionals». Atès el grau d’immobilisme que s’observa en la política espanyola, acabar amb el ‘sistema’ (caciquisme, bipartidisme, corrupció...) esdevé imprescindible. I canvis constitucionals? Aquesta Constitució és, a la pràctica, irreformable.
