Terra de Vent

Ningú no és perfecte

|

Valorar:

A Maradona se li dedicaran carrers, estàtues, homenatges. Les portades dels diaris de tot el món van obrir amb una foto seva l’endemà de la seva mort. El jugador argentí aquest dia va guanyar per golejada al virus. No sembla importar a ningú les denúncies per violència de gènere i una imatge pública deplorable per la seva addicció a les drogues. Al final, importa més com jugava a futbol, el seu ofici, que no com vivia.

A altres personatges no se’ls hi dóna el mateix tractament. És clar que no es pot comparar la professió de futbolista amb la de rei, per exemple.

Ja sé que aquesta opinió no serà gaire popular, però crec que és convenient en un temps en què creix la intolerància i en què criticam fins i tot allò que molts de nosaltres també faríem si se’ns dona l’oportunitat.

El rei emèrit ha jugat un paper públic durant la transició que mereix un reconeixement, tot i els dubtes sobre el 23-F. Ha exercit prou bé la seva professió. Allà ell amb els desastres de la seva vida privada. És cert que els negocis que ha fet aprofitant el seu càrrec institucional no es poden considerar «vida privada» i crec que ha de respondre davant de la justícia i d’hisenda. També és lamentable que hagi abandonat Espanya en lloc d’estar aquí per respondre de les acusacions públiques, fins i tot abans que no les formuli la fiscalia. No tot ha d’esperar el veredicte dels jutges.

Però no hauríem de ser capaços de separar la tasca institucional que ha exercit amb un bon resultat de la seva possible responsabilitat penal per un enriquiment possiblement il·lícit? Quina portada farem quan es mori?

Les places estan plenes d’estàtues de personatges que van destacar per alguna cosa, però que segurament no tenen una biografia neta com una patena. No són sants, són persones humanes imperfectes com totes.

La meva modesta opinió no pretén defensar el rei emèrit. Estic convençut que s’ha de ser molt exigent amb la corrupció, la gran injustícia contra els més pobres i els honestos. Voldria més tost defensar la tolerància i la moderació en les sentències públiques (no judicials).