De rebot

Mesquinets

|

Valorar:

El general en dirà «mesquinets», dels pacifistes. Però mesquí (‘mancat de generositat moral’, ‘desgraciat’) no és cap insult si es considera amb l’accepció menorquina, que es diu amb to de commiseració i equival a ‘pobrissó’. Sí fa, com volent dir que hom no treu prou pes de la romana, que és curtet de gambals i no dona per més... Però els objectors de consciència no en tenien res de besquinets, eren valents, més tost coratjosos i no solien donar mai sa banya a tòrcer. Ara repeteixen: «manco armament, més aliment»! En un llenguatge tirant a decimonònic marxistoide podríem recordar el vell dilema: «o canons o mantega»! Perquè les dues coses, juntes, no poden ser. Almenys per als pobles allunyats de vel·leïtats imperialistes. Ara com abans falten recursos per avançar en salut i educació, per cobrir necessitats bàsiques; però en sobren per continuar amb l’empobriment de molts (que és l’enriquiment d’uns altres). Al món actualment la despesa militar dels governs és vuitanta vegades superior a la que es destina a ajuda humanitària. Cada any, quan arriba el moment d’aprovar els pressuposts, constatam les dependències i costos de les polítiques «nacionals» de Defensa (?). I perquè alguns de morro fort no se n’escandalitzin, els polítics «responsables» solen escamotejar despeses militars en capítols com els d’ I+D, Indústria, Cooperació al Desenvolupament, etc.

2 No deixa d’esser un recurs que denota mala consciència per obviar que les armes destrueixen, lesionen de per vida, maten, fan orfes, causen dolor. Hi ha molta hipocresia. Sense anar més lluny, recordem que fa deu anys un Tractat Internacional prohibia les bombes de dispersió. L’ONG Fundipau explica que aquestes són com contenidors que un cop llançats des de l’aire s’obren i deixen caure centenars de càrregues explosives en un radi de 400 mts; de vegades esclaten, d’altres no, però romanen enterrades i actives i fan víctimes entre els qui conreen la terra, els fillets que juguen o qui té la mala sort de calcigar-ne una. Idò aquests artefactes prohibits no s’han eradicat dels escenaris bèl·lics, continuen usant-se. No és hora ja de canviar de paradigma? I més encara en plena emergència humanitària mundial per mor de la ‘bomba’ covid-19...

El general dirà que, mesquinets, amb bones intencions no es guanyarà la guerra contra els enemics de la pàtria, contra els dolents que, emmascarats, arreu aguaiten: l’Imperi del Mal. Que cal armar-nos costi el que costi.

Ingenus, il·lusos, somiatruites, utòpics? Mentrestant, els malsons creixen arreu del planeta.