De rebot

Els de Cabrera

|

Valorar:

Documenta Balear ha publicat enguany un text que no ens pot passar desapercebut com a ciutadans d’aquestes illes. «Els de Cabrera (1936-1946)», de Joan Rigo Bonet, amb un relat que combina una detallada documentació històrica amb la rica oralitat de l’oncle Jeroni, un narrador –testimoni– protagonista, el qual ens situa davant uns fets que comencen a la petita del nostre arxipèlag, tindran continuïtat a la Menorca republicana i posteriorment a les presons franquistes. Fets que afecten dues famílies, els Suñer Mas i els Bonet Barceló, inicialment properes i convivents, però que el cop d’estat contra la II República i el posterior desembarcament de les tropes del capità Bayo al llevant de Mallorca van acabar per separar amb un mur d’odi i patiments. Malauradament, la Causa 1029/36, instruïda contra unes persones, sense militància política (senzills pagesos a Cabrera), però acusades de simpatitzar amb idees republicanes, no fou cap excepció enmig de la tempesta de mort i repressió a la Mallorca feixista.

Cada generació ha hagut d’assumir els fets que l’han marcada. La dels republicans que van viure els desastres de la guerra i l’ominosa dictadura encara és lluny de sentir-se rescabalada de tant d’ horror i injustícia. És, doncs, lloable la tasca per activar la memòria col·lectiva silenciada. Tanmateix, aquesta cobra tot el seu valor quan és capaç d’interpel·lar el nostre present. Analitzar, debatre i reflexionar per què va passar tot allò i crear mecanismes perquè mai més no torni a succeir. Qui dubta que la història pot repetir-se? Fet i fet, de barbàries com aquella, n’hi ha hagudes més arreu del món, també a la nostra «civilitzada» Europa. Cal estar sempre atents al patiment de l’altre, als drets humans conculcats i a les llibertats en perill.

No oblidar és un deure moral de cara a les generacions futures. Així, tal vegada, se les podrà ‘immunitzar’ contra els virus dels discursos supremacistes, xenòfobs o intolerants, que s’encomanen ràpid. Faríem bo d’evitar que l’odi al diferent, la intolerància, el fanàtic nacionalisme d’imposició, etc. guanyin adeptes i infectin la societat fins a convertir-la en un infern.

Una definició de víctima es refereix a la persona sacrificada per odi o venjança d’algú, que algú fa patir, mentre que victimari es diu del qui, en els sacrificis, assistia el sacerdot, encenent el foc i subjectant la víctima. Si en el món actual continua havent-hi tantes de víctimes, maldem almanco que cadascun de nosaltres, per activa o per passiva, no actuem de victimaris.