Rallant en pla

STOP Ley Celaá

|

Valorar:

Societat Civil Balear, plis. Educació, por favor, Mos Movem i dues associacions més de Balears han enviat una carta a tots es senadors per demanar-los que facin costat a sa recuperació des terme «vehicular» per ses llengües cooficials que sa Lomloe se vol carregar. D’acord amb s’informe de la UNESCO de 1953 i sa Convenció sobre es Drets des Fillet, reivindiquen que sa llengua materna és s’adequada per s’aprenentatge, i que és una crueldat pedagògica obligar ets alumnes a estudiar en un idioma que no dominen.

Segons publica «El Mundo», aquestes entitats, com PLIS, dirigida per professors d’universitat i de secundària, defensen que: «Las razones pedagógicas son las únicas que deberían importar en una ley educativa, la cual se ha centrado en cuestiones políticas identitarias y en el grosero argumento de que las lenguas vernáculas corren peligro y que, por tanto, se han de utilizar en exclusiva como vehiculares, expulsando al españo». Anteriorment, aquestes cinc associacions cíviques ja s’havien dirigit a sa presidenta des Senat, Pilar Llop, sense èxit ni resposta en sa seua petició. I açò que es polítics, diuen, estan an es servici de sa ciutadania.

Sa carta exposa fins a sis arguments pedagògics en defensa que ses llengües cooficials siguin sempre vehiculars:

1. Sa llengua materna és s’idònia per s’aprenentatge, com declara s’informe de la Unesco de 1953 i sa Convenció sobre es Drets des Fillet que es va aprovar per s’Assemblea General de ses Nacions Unides l’any 1989, ratificada per tots es països membres.

2. És fals que s’objectiu d’una llengua vehicular a s’ensenyança sigui conèixer un idioma. Si fos així, no tindria sentit que es francesos o ets alemanys estudiassin francès o alemany, idioma que tots rallen d’ençà que els van posar en es bres. Es vertader objectiu de ses llengües vehiculars és que servesquin d’instrument per aprendre matèries no lingüístiques, és a dir, un 70% des currículum. Per açò sa llengua materna, sigui es menorquí o sigui es castellà, és es vehicle idoni per aprendre coneixements.

3. Si una de ses dues llengües oficials no s’empra pràcticament mai a s’ensenyança des des 0 fins es 18 anys, serà impossible dominar es registre cult en aquell idioma. Basta veure es nivell de castellà que tenim (i que tenen) es joves a Menorca.

4. En es cas dets alumnes NEE (amb Necessitats Especials) com transtorns greus de conducta, de llenguatge, de comunicació, etc, és elemental que puguin estudiar en sa seua llengua materna. Si no, els hi afegim una barrera més a una carrera d’obstacles que ja prou difícil és per ells.

5. Ets alumnes NESE (amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu) amb dificultats de lectoescriptura, d’aprenentatge, transtorns de dèficit d’atenció, dislèxia, discapacitats visuals, auditives, d’espectre autista, etc també necessiten sa seua llengua materna com a instrument per superar aquestes adversitats.

En definitiva, posen de manifest sa «gran crueldad pedagógica que es obligar a alumnos castellanohablantes, gallegohablantes o vascohablantes, procedentes de otras comunidades autónomas españolas, o a castellanohablantes de países sudamericanos, y que se incorporan por primera vez a un centro de una comunidad autónoma con dos lenguas cooficiales, a estudiar en una lengua que no dominan, con el riesgo de pérdida de curso, repetición o abandono».

2 Emperò hi ha un detall més que no mos ha de passar per alt. Arraconar es castellà a s’ensenyança i relegar-lo de sa seua vehicularitat ha estat sempre un objectiu des nacionalismes antiespanyols. Sa Llei Celaá no cerca potenciar ses llengües regionals a s’educació, sinó destruir sa concepció de sa llengua castellana com a idioma comú de tots es pobles d’Espanya i també d’Hispanoamèrica. Es castellà és s’argamassa de sa unitat nacional d’ençà dels Reis Catòlics. És sa nostra llengua com a espanyols, independentment de si rallam català, valencià, balear, gallec, aragonès, asturià o basc. Atacar es castellà vol dir atacar es nostro esperit vital i sa nostra història com a ciutadans de sa Nació Espanyola. Per raons pedagògiques i per sa llibertat, stop ley Celaá.