De rebot

Visca la Terra!

|

Valorar:

Antoni Mas Fornés (Santa Margalida, 1968) ha publicat a Documenta Balear un prolix treball de recerca amb el títol de «Llengua, terra, pàtria, nació. (L’evolució de la consciència lingüística i etnocultural entre els cristians de Mallorca. Segles XIV-XVII)». El llibre conté l’esforç de l’historiador per resseguir, entre altres nuclis d’interès, els valors semàntics del vocabulari identitari i polític de referència d’ençà de la conquesta de rei En Jaume fins a l’espanyolització del país a partir del Decret de Nova Planta (1715), tasca a la qual l’elit de la societat mallorquina ja es venia dedicant dècades abans, tot i que amb èxit més que minoritari. Impressiona la documentació aportada, la qual elimina, no cal dir-ho, els prejudicis que hom pugui tenir al respecte.

El doctor Mas explica que aquí s’utilitzava «terra» i «pàtria» per referir-se al Regne, «poble» per als seus habitants -part damunt de tot, als no privilegiats-; «nació catalana» per referir-se al conjunt de pobles cristians de parla catalana -es calcula que un 30% de la població era d’esclaus i de jueus- i de «nació del rei» o «dinàstica» per referir-se al conjunt de súbdits de la Corona d’Aragó. És ver que no sempre ha estat així i s’ha de veure en cada etapa històrica. «Sembla clar que el vocable «terra» era emprat tant en el llenguatge institucional com en el popular; contràriament, «pàtria» només apareix en el llenguatge institucional i erudit».

«Visca la Terra!» va ser el crit propi de les revoltes populars contra els abusos dels poderosos. La corrupció té una llarga història; no és cosa només d’ara. Ho testimonia Eva Serra i Puig (Barcelona, 1942-2018), especialista en Història Moderna dels Països Catalans, de qui Edicions de 1979 ha publicat una selecció d’escrits polítics, biogràfics i historiogràfics, feta per Albert Botran i que fan entenent la dimensió intel·lectual i el compromís polític d’aquesta professora universitària i activista del sobiranisme, filla de pare menorquí, el també historiador Josep de Calassanç Serra i Ràfols (1902-1971). Fruit del seu coneixement i implicació, Eva Serra va aconseguir que en l’imaginari col·lectiu català arrelassin símbols com l’estelada o el sentit alliberador de la manifestació de l’11 de setembre al Fossar de les Moreres, així com la recuperació del concepte de «nació» etnocultural, prèvia al sorgiment del nacionalisme polític. Així, diu Botran, la recuperació del crit de la Revolta dels Segadors (1640), aplicat al segle XXI, pot fer confluir les reivindicacions nacionals, populars i ecologistes en una sola consigna.